Son[i]a #302
Manuel Sanfuentes sobre Amereida i Ciudad Abierta
Amereida sorgeix de la travessia empresa per un grup de poetes, arquitectes i filòsofs, des de Tierra del Fuego fins a Santa Cruz de la Sierra, a Bolívia, durant el transcurs de 1965. Anys més tard, l’experiència es repeteix a Ciudad Abierta, una enorme extensió de dunes, aiguamolls i rierols prop de l’oceà Pacífic, d’on sobresurten una sèrie d’arquitectures experimentals, imaginades i executades de manera col·lectiva.
Durant dècades, en col·laboració institucional amb la Universidad Católica de Valparaiso, la Ciudad Abierta ha anat trenant filosofia, poesia i arquitectura per donar lloc a una mirada profunda sobre la cultura, tot construint un paisatge on l’activitat poètica es troba en permanent estat de latència i pot manifestar-se.
Les travessies, les rondes, les phalenes, la impropietat o el tornar-a-no-saber són només alguns dels elements que donen forma a un edifici pedagògic de característiques difícilment capturables perquè es revelen en la pròpia activitat. Vida, treball i estudi resulten àmbits vitals destinats a fondre’s per a difuminar les seves fronteres interiors.
En aquest podcast, Manuel Sanfuentes parla sobre la tradició dels trobadors i el viatge a la mar interior, sobre interrupcions, gerundis i errar, sobre impropietat, hospitalitat i cementiris. Sobre aprendre fent, els oficis del món i els ressons poètics que permeten que el fer no es converteixi en un simple fer. Parlem també sobre com organitzar una àgora que no funciona per democràcia sinó per consentiment i del qual queda només, com a acta, l’oralitat.
Pensar tot fent
Encara contaminades de les ansietats, incerteses, desigualtats i contradiccions que ens ha posat bruscament al davant la pandèmia de la COVID-19, i malgrat aquest nou estat d’hibernació mental que m’acompanya des que aquesta distopia en procés ha mutilat els nostres sentits i les nostres relacions socials, aquí em trobo amb alguna cosa a celebrar. Aquests dies fins i tot em costa fer la llista de la compra, de manera que ho celebrem amb un asterisc enorme i paraules somortes. Celebrem-ho!
Andrea Valdés
En aquest podcast, parlem amb l'escriptora i periodista Andrea Valdés sobre escriptura pura, heterodòxia i optimisme espacial. Obrim la metàfora de les eines toves, i la ressonància semàntica dels òrgans, siguin llengües o genitals, atrapats pels rudiments tècnics de les màquines. Parlem de l'ús del magnetòfon, la fluïdesa del muntatge aeri i la recerca dels grups d'autoconsciència de Rivolta Femminile per a trobar en un entorn privat, no mixt, un espai de parla diferent. La conversa va ser enregistrada l'any 2020 a Hangar, al pic de la pandèmia, com un dels moviments d'inici d'una recerca que l’Andrea ha continuat desenvolupant fins a l'actualitat.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb el poeta xilè Manuel Sanfuentes sobre Amereida i Ciudad abierta que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Zenaida Osorio
Zenaida Osorio fa una lectura crítica de les representacions de la pagesia a l'arxiu i relat oficial de Radio Sutatenza. A partir d'aquest cas d'estudi, Zenaida reflexiona sobre el contrast de les imatges de país -Colòmbia en aquest cas- que les xarxes de funcionaris oficials, productors visuals i investigadors acadèmics consideren legítimes.