Son[i]a #282
Zenaida Osorio
Imagini’s que vostè és Zenaida Osorio.
Imagini’s que és investigadora, dissenyadora, professora de la Facultat d’Arts de la Universitat Nacional de Colòmbia i artista. Imagini’s que és editora de diversos llibres i petites edicions autopublicades, entre elles “Haga como que: la violan, le pegan” (2007).
Faci com si fos la Zenaida, indagui la percepció unívoca del món en les imatges d’arxiu dels diaris i la publicitat. Esforci’s a assenyalar les negociacions que ens imposa la confiança visual i les impostures que ens resistim veure o qüestionar. Pensi també en com aquests mateixos mecanismes s’apliquen als dispositius de construcció de memòria i de patrimoni.
Pensi en Colòmbia i pari’s a observar el cas de Radio Sutatenza, un programa d’alfabetització de la pagesia a la vall de Tenza iniciat el 1947, l’exhaustiu arxiu documental de la qual es conserva al Banco de la República de Colombia i que recentment ha entrat a formar part del programa Memòries del món de la Unesco. Si ho desitja, torni a ser vostè mateixa i busqui ara al seu navegador habitual la documentació i el relat que es comparteix sobre Radio Sutatenza.
Ara torni a ser Zenaida Osorio i fiqui’s en l’arxiu físic de Radio Sutatenza i busqui els seus documents… per davant i per darrere, amb l’objectiu de donar a conèixer les parts d’aquest arxiu que les institucions que ara el gestionen i celebren, miren d’amagar. Posi en dubte el caràcter espontani de les escoles radiofòniques promogudes per Acción Popular Cultural. Faci veure que no entén perquè Radio Sutatenza és considerada la primera ràdio comunitària de Llatinoamèrica. Faci veure que no entén per què és més important que altres memòries urgents.
Fixi’s novament en les imatges d’arxiu, en l’extraordinàriament exhaustiu arxiu fotogràfic de la ACPO, que conserva tot el que va ser publicat i… tot el que no es va publicar. Fixi’s detingudament en els pagesos que apareixen a les fotos, les seves postures, abillaments, gestos… Busqui les diferències. Ara compari aquest pagès que tots volem conèixer amb el retrat de, per exemple, la popular sèrie “Narcos”. Faci veure que és colombiana i pensi en la imatge de país que més li convé.
Ara faci veure que és la veu neutra de Ràdio Web MACBA. Canviï de registre. Parli lentament. Suggereixi les idees a manera de núvol de conceptes.
En aquest podcast, Zenaida Osorio fa una lectura crítica de les representacions de la pagesia a l’arxiu i relat oficial de Radio Sutatenza. A partir d’aquest cas d’estudi, Zenaida reflexiona sobre el contrast de les imatges de país -Colòmbia en aquest cas- que les xarxes de funcionaris oficials, productors visuals i investigadors acadèmics consideren legítimes. Parlem amb Zenaida de la diferència entre imatge i memòria, de guerres contra l’analfabetisme que poden llegir-se també com a guerres contra el comunisme, d’arxius que agraden molt, d’imatges que no agraden tant, moviments antimemòria, exposicionitis i malbaratament d’entrecometes, Vivaldi, ruanes, mules amb transistors al llom, la promesa de l’íntim i altres dispositius per a construir vincles amb el “real”.
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb el poeta xilè Manuel Sanfuentes sobre Amereida i Ciudad abierta que no vam poder utilitzar en el seu moment.
El poeta xilè Manuel Sanfuentes ens parla d'Amereida, una travessia empresa per un grup de poetes, arquitectes i filòsofs, des de Tierra del Fuego fins a Santa Cruz de la Sierra, a Bolívia, durant el transcurs de 1965. Anys més tard, l'experiència evoluciona cap a Ciudad Abierta, un projecte co·lectiu que habita en una enorme extensió de dunes, aiguamolls i rierols prop de l'oceà Pacífic, d’on sobresurten una sèrie d'arquitectures i pràctiques experimentals, imaginades i executades de manera col·lectiva.
AMOQA (Athens Museum of Queer Arts) és un projecte col·lectiu i autogestionat, dedicat a la recerca, estudi i programació d'activitats sobre sexualitat i gènere, que opera a Atenes des de l'any 2016.
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Zenaida Osorio que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Raquel Gutiérrez parla de revisió semàntica i experimentació política, del fracàs de la política d’"afegiu-hi dones i remeneu", de feminismes populars i lluita de dones, del que passa quan el Suma Qamaña (el bon viure) deixa de ser camí i es converteix en model i de com inscriure l'agenda de l'autonomia del cos en la seva noció de “la política en femení”.