FONS ÀUDIO #58
Lucía C. Pino
L’artista Lucía C. Pino enfoca el seu treball escultòric com una conversa amb els materials, els mitjans i l’entorn, tant en relació amb la seva procedència com amb el lloc a ocupar, emfatitzant amb cada gest la seva dimensió performativa i d’interdependència. Una pràctica difícil d’acotar, que es deixa travessar per un ampli espectre d’interessos, referències i inquietuds, entre les quals la Lucía inclou els rituals de lectura, l’escriptura i el fer amb altres. Amb un clar tarannà transfeminista, els seus assemblatges li serveixen per a especular sobre una realitat complexa i íntima alhora, posant en diàleg la materialitat amb l’espai i les relacions que el dispositiu art pot generar.
A FONS ÀUDIO #58, Lucía C. Pino introdueix “Non-Slave Tenderness”, un treball desenvolupat específicament per a l’Espai 13 de la Fundació Miró el 2018, del qual la Col·lecció MACBA acull tres peces: “Peça 2 Non-Slave Tenderness 113 1331”, “Peça 3 Non-Slave Tenderness 113 1331”, i “Peça 5 Non-Slave Tenderness 113 1331”, 2018. Parlem amb la Lucía sobre tendresa, sobre la cristal·lització de la viscositat i el fluid que es condensa en el seu treball. Obrim també un vocabulari en constant desenvolupament i revisió, gràcies al qual se’ns apareixen nocions prestades com ara bust i pell, per tal de pensar no només en volumetria i estructura, sinó en les seves relacions amb el cos. I molt tímidament emergeix la (fràgil, però real) il·lusió de pensar en la possibilitat de l’art de canviar i afectar el pensament.
Conversa: Ricardo Cárdenas i Anna Ramos. Guió: Ricardo Cárdenas. Muntatge sonor: Albert Tarrats. Foto: Miquel Coll.
Cabello/Carceller
A FONS ÀUDIO 52 el col·lectiu d'artistes Cabello/Carceller ens parlen sobre les seves dues obres presents a la Col·lecció MACBA: “Ya no me importa tu mirada, feb-94” i “A/O (Caso Céspedes), julio 2009-julio 2010”. I a través d'elles reflexionen sobre identitats diluïdes, sobre les possibilitats diverses dels gèneres i sobre la necessitat de crear noves representacions que desestabilitzin els patrons tradicionals amb els quals funcionen les nostres mirades.
Lucía Egaña
Lucía Egaña és artista, escriptora, docent i activista transfeminista antiracista. Investigadora desadaptada, fa anys que posa en pràctica diferents protocols per a autoinstituir pràctiques i espais articulats des del col·lectiu. La seva metodologia indisciplinada -o subnormal, com l’anomena ella mateixa- reivindica l’esperpèntic, el brut i el marginal com un camp fèrtil per a posar a prova diferents dispositius relacionals, formatius i/o artístics. Experiments diversos que tan aviat s'ancoren en les pedagogies informals i els sabers subalterns, com poden prendre la forma d'arxius dissidents o instal·lacions, vídeos i àudios en el seu estat més larvari. En aquest podcast conversem amb Lucía Egaña sobre processos pedagògics, dissidència bibliogràfica, escriptura salvatge i sobre el potencial generatiu i afirmatiu de la ràbia. Parlem sobre polítiques identitàries, espais no mixtos, l'amistat com a motor dels processos de recerca, i la potència del que s'articula des de la informalitat i els afectes.