FONS ÀUDIO #11
Muntadas
L’obra de Muntadas (Barcelona, 1942) existeix i es desenvolupa en una àrea grisa de l’inconscient col·lectiu. Aquesta en la qual es produeixen actes comunicatius, que, no obstant això, queden inevitablement enterrats sota capes de codis, signes i simbolismes.
Charles Babbage, un dels precursors de l’era de la informació, especulava al seu tractat de teologia natural The Ninth Bridgewater Treatise (1838) amb la idea que totes les paraules pronunciades al llarg de la història queden registrades a l’aire, surant, esperant a ser recuperades, però invisibles. D’una manera semblant, els vídeos, instal·lacions, fotografies i publicacions de Muntadas miren de descompondre i deixar al descobert un o diversos dels estrats simbòlics que conformen els nostres canals informatius.
La minuciosa observació dels fenòmens perceptius, de la semiòtica, de les pràctiques de la censura, de la contraposició entre objectivitat i subjectivitat (entre molts altres binomis), dels mitjans de masses o de les jerarquies polítiques, permeten reduir aquest gegantesc exercici epistemològic a un únic terme: el “de societat”. La trajectòria de Muntadas constitueix al cap i a la fi una anàlisi exhaustiva de la societat com a fenomen emergent; una lectura compromesa que requereix de l’espectador una interpretació activa per a veure i comprendre més enllà de les estructures socio-polítiques erigides al voltant de l’acte comunicatiu.
A partir de les experiències sub-sensorials de principis dels setanta, en les quals Muntadas veu el començament real de la seva obra, –entesa com un continu conceptual en permanent evolució–, l’artista repassa en aquesta entrevista diverses peces a través de les quals es posen de manifest inquietuds i idees articulades per a cridar l’atenció del públic sobre detalls del procés comunicatiu: el discurs, el mitjà, el missatge i la seva comprensió.
Eugènia Balcells
Eugènia Balcells inicia la seva trajectòria artística a mitjan anys setanta en el context de l'art conceptual. Pionera del cinema experimental, el videoart, i la videoinstal·lació, també treballa amb partitures visuals, llibres d'artista, objectes, performances, fotocòpies, sons i fotografies. Balcells es considera a si mateixa una investigadora interdisciplinària interessada en les possibilitats de la física, l'astronomia, les matemàtiques, la filosofia, la sociologia, la música o la poesia; disciplines que congrega en el camp de l'art, com a àgora des de la qual repensar i reinventar el món. A FONS ÀUDIO #54 repassem amb Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) moments d'una vida dedicada a l'art i ens detenim en l'anàlisi de les seves obres de la Col·lecció MACBA.
Francesc Abad
Francesc Abad planteja un recorregut per la història de l'art espanyol i català de les últimes quatre dècades, a través de l'anàlisi de les seves obres presents en la Col·lecció MACBA.
Àngels Ribé
A l'obra d'Àngels Ribé l'espai, la natura i el propi cos esdevenen elements articuladors d'una poètica de la fragilitat basada en la desenfatització de l'objecte artístic, l'ús de materials poc convencionals i la reivindicació de l'efímer.
Kristin Oppenheim
Kristin Oppenheim utilitza les propietats dramàtiques de la seva pròpia veu per a articular unes instal·lacions sonores i visuals que envolten l'espectador en ambients hipnòtics plens de relats potencials.
Ibon Aranberri
L'obra d'Ibon Aranberri (Itziar-Deba, Guipúscoa, 1969) analitza les relacions entre la natura i la cultura, i posa de manifest els abusos ideològics que els poders de torn exerceixen sobre el territori.
Bartomeu Marí i Muntadas parlen sobre la instal·lació i el projecte videogràfic "Col·lecció MACBA. Muntadas. Between the Frames: The Forum (Barcelona), 1983-1993 (2011)".
Rita McBride
Les obres de Rita McBride se situen en un terreny fronterer entre l'escultura, l'arquitectura i el disseny industrial. Partint d'una apropiació crítica d'objectes de la vida quotidiana, l'artista modela peces enigmàtiques que ens obliguen a qüestionar-nos la naturalesa dels símbols que conformen la nostra cultura.