Son[i]a #386
Lydia Ourahmane
![Son[i]a #386](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/lydia-ourahmane-252_small-_2500_c-1-1280x1917.jpeg)
Imatge: Lydia Ourahmane "Barzakh", 2022. Cortesia de l'artista
Lydia Ourahmane és una artista multidisciplinària d’origen algerià que ha viscut gran part de la seva vida al Regne Unit. En les seves instal·lacions i gestos, les nocions d’objecte i subjecte, separades en el pensament occidental, es corresponen i dialoguen entre el públic i el privat, l’aliè i el prestat, entre el fet migratori i l’extractivisme, entre la quotidianitat i la materialitat afectiva de les coses. Tot movent objectes entre geografies distants, a causa de polítiques capitalistes, colonials i de frontera, Ourahmane desafia les estructures institucionals del museu i les ambaixades, on la logística, els processos burocràtics i la vigilància són susceptibles de formar part de l’obra i d’arxius futurs. En el seu treball, l’espiritualitat i el desig de comunicar l’inefable són forces que s’articulen en un intent continuat per transcendir el temps i l’espai, subratllant les històries que els mateixos materials i objectes convoquen.
En aquest podcast parlem (totalment a les fosques) amb Lydia Ourahmane sobre el seu vincle amb l’eco com a fenomen de creació de l’espai negatiu i sobre l’escolta com a disparador de l’experiència singular. Ens submergim en les travessies d’importació de barrils buits de petroli d’Algèria a Anglaterra i en les cures d’amistats i familiars que es van activar durant la pandèmia en el trasllat del seu apartament a Alger per a una exposició. Així mateix, ens enfoquem en la seva connexió amb l’espiritualitat a partir de la seva vivència familiar, una comunitat perseguida al seu país d’origen per la seva confessió. Finalment, escoltem qüestions obertes sobre la idea de llar, pertinença i llibertat, així com sobre el miraculós, l’inexplicable i l’absolut, com la mort i l’intermedi necessari entre una paraula i una altra, entre la seva emissió i la seva ressonància.
Conversa: Violeta Ospina, Noela Covelo i Anna Ramos. Guió i producció sonora: Violeta Ospina. Veu: Javiera Cadiz. Sons: enregistraments de ratpenats a Barcelona.
Yasmine Boudiaf
La investigadora i tecnòloga creativa Yasmine Boudiaf defineix la seva pràctica artística com a “recerca paranoica”. Projectes lúdics arrelats en metodologies de recerca profunda que van des de l'escriptura fins a la computació, mirant de treure l’entrellat de les tàctiques blanques, mutants i diabòliques que subjeuen als poders estatals i les noves tecnologies. En aquest podcast, Yasmine Boudiaf ens mostra algunes de les seves experiències en el món corporatiu i el propi acte d'encaixar en l'arcaic sistema de classes britànic. Parla sobre l'ètica de l’IA, el teatre darrere de la formulació de polítiques, el poder tou i el nou llenguatge, al temps que ens convida a pensar en formes passives de resistència i a elaborar formes d'arxiu cultural no colonial.
Bouchra Khalili
Combinant pràctiques documentals, conceptuals, instal·latives i de narració oral, Khalili investiga qüestions d'acte-representació, agencia política i estratègies de resistència dels subjectes i comunitats invisibilitzades per les dinàmiques colonials, opressives i excloents dels estats-nació. Qui és testimoni? Qui narra? Qui documenta, arxiva i transmet les històries que ens arriben? Aquestes són qüestions centrals que travessen tot el treball de l'artista. En aquest podcast parlem amb Bouchra Khalili sobre el que significa produir imatges i abordar la pràctica cinematogràfica i documental des de nous enfocaments i llocs. L'artista reflexiona també sobre les maneres de treballar amb històries sense arxiu.
Sethembile Msezane
El relat històric, el coneixement ancestral africà i les ferides colonials des d'una mirada contemporània, són la base des de la qual l'artista Sudafricana Sethembile Msezane desenvolupa una pràctica interdisciplinària que apunta, més enllà d'una mirada crítica, a la possibilitat de generar altres espais que convidin a reflexionar i obrir camins cap a altres converses. En aquest podcast, Sethembile Msezane rebutja la cultura d'un sol ús contemporània, convençuda que la història i les experiències dels nostres avantpassats contenen en si mateixes multitud de pistes i sabers que ens permeten somiar altres futurs. Per a ella, la porta del bon presagi ha d'obrir-se a través de l'espiritualitat i el diàleg amb els ancestres. L'art és simplement una eina.