Son[i]a #375
Arjuna Neuman
![Son[i]a #375](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/4-waters-arjuna-neuman.png)
Des de 2016, l’artista, cineasta i escriptor Arjuna Neuman treballa en tàndem amb la filòsofa Denise Ferreira da Silva. El resultat és una sèrie en procés de pel·lícules i instal·lacions col·laboratives que fusionen la poètica i la teoria crítica, en un políptic oníric que resulta tan desorientador com centrat. Una visió commovedora i profundament emocional dels desafiaments ètic-polítics del present global, que el duo articula a través de perspectives humanes i no humanes, a través de diferents escales de l’existència. El seu anomenat “cinema elemental”, a mig camí entre el documental i l’assaig personal, assenyala esdeveniments i desastres sovint superposats de la història passada, present i futura del planeta: des de l’esclavitud fins a la brutalitat policial, el col·lapse ecològic i la crisi de la biodiversitat.
Aquestes pel·lícules, que parteixen de la pregunta “què seria de l’humà si s’expressés a través dels elements?”, no només juguen amb aquesta mescla de poètica i teoria per a proposar alternatives a les conseqüències destructives d’Occident, sinó també amb els seus elements formals. Agafant tècniques narratives i d’edició d’una àmplia gamma de gèneres cinematogràfics i musicals, aconsegueixen conjurar presències fantasmals i evocar l’atemporalitat des de la seva pròpia línia de temps.
Ens asseiem amb Arjuna Neuman per a parlar sobre l’horror corporal planetari, el vent, els núvols, el blues, la tendresa i els no tan evidents fils autobiogràfics en les seves pel·lícules.
Sethembile Msezane
El relat històric, el coneixement ancestral africà i les ferides colonials des d'una mirada contemporània, són la base des de la qual l'artista Sudafricana Sethembile Msezane desenvolupa una pràctica interdisciplinària que apunta, més enllà d'una mirada crítica, a la possibilitat de generar altres espais que convidin a reflexionar i obrir camins cap a altres converses. En aquest podcast, Sethembile Msezane rebutja la cultura d'un sol ús contemporània, convençuda que la història i les experiències dels nostres avantpassats contenen en si mateixes multitud de pistes i sabers que ens permeten somiar altres futurs. Per a ella, la porta del bon presagi ha d'obrir-se a través de l'espiritualitat i el diàleg amb els ancestres. L'art és simplement una eina.
Dani Admiss
Dani Admiss és comissària independent, investigadora i educadora. Va passar part de la seva infància a Dubai fins a emigrar al Regne Unit i actualment viu a Edimburg. Aquesta circumstància biogràfica marca profundament les formes que prenen els seus projectes, que se situen en la intersecció entre l’art, el disseny, la tecnologia i la producció cultural, i que –en aquesta cerca permanent d'un sentit de pertinença– s'interessen per les infraestructures i el relacional. En aquesta mateixa intersecció s'inscriu justament Sunlight Doesn't Need a Pipeline, desenvolupat per a la Stanley Picker Gallery, que com a punt de partida d'una beca respon a una pregunta tan bàsica com complexa: “En què us puc ser útil?”. La resposta – “un pla de descarbonització de la galeria”-- es transforma al llarg del projecte en una conversa a moltes veus i amb diferents comunitats en un procés d’aprenentatge col·lectiu i justícia social des del qual repensar les maneres de fer de les arts en temps d’emergència climàtica.