Son[i]a #349
Jaume Ferrete
![Son[i]a #349](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/44537385580_25684233fe_o.jpg)
Mitjançant la creació de textos, enregistraments, performances, concerts, llocs web, sessions d’escolta, tallers educatius i arxius de converses, l’obra de Jaume Ferrete (Mollet del Vallès, 1980) explora tot allò que travessa i configura les ideologies de la veu. Els seus projectes eludeixen obertament qualsevol naturalització de la identitat i examinen la producció vocal com un fenomen social complex, modelat pels ressons i les reverberacions circumdants. Transvestir-se en escena, moure els paràmetres d’intel·ligibilitat de la parla, sondejar la dimensió comunitària de la llengua de signes o la manera en què les veus sintètiques enrareixen la presència del cos en la pràctica de la performance, són algunes de les línies que apareixen en els seus treballs. Ferrete assenyala que tota veu conté molts cossos vocàlics en potència, cossos a punt d’aparèixer. Les veus tècnicament reproduïdes, sent veus no exactament humanes, obren una profusió de cossos estranys que no sonen com nosaltres i que resulten sempre difícils d’imaginar.
En aquest podcast, Jaume Ferrete parla sobre Helen Harper, la disciplina corporal de les telefonistes i el Voder com a exemple total del drag. Localitza el fenomen de la sordesa com un combustible fonamental de la història de les tecnologies sonores i enfila, des del Voder fins a WaveNet, alguns moments fonamentals en el desenvolupament de les tècniques de síntesi vocal. La conversa passa també per la ventrilòquia, els micròfons humans i el gramòfon, irrompent per a retornar-nos el propi fet aliè, convertint el ressò tècnic de les nostres veus en oportunitat potencial.
Nina Power
Nina Power reflexiona sobre el poder ideològic del llenguatge; sobre els sistemes de vigilància, control i violència estatal; i sobre la necessitat de revertir les lògiques salvatges del neoliberalisme a partir de les estratègies del comunalisme o la seva pròpia noció de “decapitalisme”.
La veu inhumana
Logopedes, lingüistes, empresaris, artistes i músics han somiat amb emular la parla humana des de finals del segle XVIII. En aquest mix, Genís Segarra, un apassionat del tema, traça un personal recorregut amb la síntesi de veu com a fil conductor.