Son[i]a #315
Laagencia
![Son[i]a #315](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/laagenciafin-de-semana-artbo-8-bn_0.jpg)
Per al col·lectiu colombià Laagencia, mediació i educació són indiscernibles de la pràctica artística. Laagencia va obrir les seves portes l’any 2010 al barri de Chapinero, a Bogotà, com una oficina de projectes d’art amb sala d’exposicions, de la mà de Mariana Murcia, Diego García, Santiago Pinyol, Mónica Zamudio i Sebastián Cruz. Cinc anys més tard es va reinicialitzar com un grup d’estudi i pensament col·lectiu obert a l’experimentació metodològica i la informalitat, sempre cercant noves maneres “de fer amb altres”.
Entre els seus quefers comuns destaca el programa obert “Escuela de Garaje”, un projecte de recerca i educació coral i informal que posa en pràctica formats alternatius de producció i circulació de coneixement. Una escola de garatge pot prendre múltiples formes: xerrades, comissariats, residències artístiques, lectura compartida, escriptura col·lectiva, exercicis d’auto-publicació, assemblees a l’aire lliure, banquets… amb tots els frecs, afectes i desapreentatges que comporten tots plegats.
En aquest podcast coral parlem amb Mariana Murcia, Diego García i Santiago Pinyol d’aquests deu anys d’“extitució”. Desgranem la noció de pràctica instituent de Gerarld Raunig passada per Irit Rogoff, i llegida aquí pels agents; parlem d’art descentralitzat dels centres econòmics, de participació en comptes de representació, de mediació i programes públics en col·laboració, d’escriptura col·lectiva al núvol i coeficient performatiu, de petits gestos descolonials i d’un no-museu cubeo per als Cubeo a la conca del riu Vaupés i d’altres fragilitats i fortaleses dels possibles mons de l’art.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb el col·lectiu Laagencia, encarnat en les veus de Mariana Murcia, Diego García i Santiago Pinyol, que no vem poder incloure en el seu moment.
Escenes eliminades
Recuperem aquí un fragment inèdit de la conversa amb l'artista, educadora i investigadora Mônica Hoff , en el que problematitza la noció de creativitat, que no vam poder incloure en el seu moment.
Nicolás Paris
Nicolás Paris parla sobre els seus anys de professor a la Macarena i el seu personal mètode d'aprenentatge basat en l'associació. Paris reflexiona també sobre el paper crucial que en la seva trajectòria juguen el dibuix com a sistema per a projectar idees, l'arquitectura com a mètode de treball, la paraula com a material plàstic i el pensament com a forma.
Irit Rogoff
Irit Rogoff reflexiona sobre les maneres de crear sinergies i aliances participatives, creatives i cognitives que ens permetin habitar la contemporaneïtat críticament; defensa així mateix la necessitat d'articular formes de desaprenentatge, dins i fora de l'acadèmia, que obrin camí cap a sabers nous i inesperats.
Jordi Ferreiro
Jordi Ferreiro parla sobre situacions pedagògiques fora del normatiu, afectes i aprenentatge significatiu i sistemes d'avaluació experimentals.