Son[i]a #310
Tatiana Heuman
![Son[i]a #310](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/48355099901_24dd028dd3_k2-1280x943.jpg)
Per a la trompetista, percussionista i música argentina Tatiana Heuman, el món és una pista de ball i el camí del so s’obre cos a cos, a base d’intuïció, moviment i baquetes. La paradoxa es produeix doncs en el registre, quan l’espontaneïtat i la corporalitat queden reduïdes a mers compassos en una línia de temps.
Amb tot, els seus aprenentatges d’improvisació lliure amb el duo Ricarda Cometa i les col·laboracions a Astrosuka van adquirir una nova dimensió quan la Tatiana va accedir a les tecnologies digitals d’enregistrament i l’estudi domèstic. En aquest trànsit, així com en un altre trànsit literal i emocional, de continent a continent, Tatiana va encapsular “Qeei”, el seu debut. Un àlbum, després de dos EPs temptatius també en solitari, compost de bocinets, repeticions i quequejos, en els quals música de ball i pop es presenten feliçment desmuntats, encaixats i recomposts.
En aquest podcast, Tatiana Heuman ens parla dels encreuaments entre la dansa i la percussió, de música que travessa el cos, sons que mouen, folklore desconstruit, ensenyament formal i informal, sumes i restes, noms que no signifiquen res i l’experiència de dones que toquen i arrosseguen bateries.
Música de Tatiana Heuman
Céline Gillain
L’artista i productora belga Céline Gillain alternava el seu treball com a professora d'art en un institut amb la pràctica solitària de la pintura del seu estudi de Brussel·les, fins que un dia va dir prou i va convocar una residència per a sis dones artistes a casa de la seva àvia. Cinc anys d'experimentació col·lectiva i en femení li van obrir camí a la concepció de performances híbrides i en solitari, entre la recerca artística, la posada en escena de la seva escriptura especulativa i les seves tonades pop encomanadisses, acuradament inserides en complexes narratives, sense costures ni fissures aparents. Conversem amb Céline sobre la seva incursió a la industrial musical, por escènica, el poder de la fragilitat i la depressió com una forma de resistència actual. Paradoxalment, la seca pràctica actual parteix d’una mescla de cançons pop, discursos motivacionals i ficcions actualitzades del món de l'entreteniment, que travessen la quotidianitat amb un humor negre esmolat.
The possibility of drumming
Aquest mix de Morten J. Olsen per a la sèrie INTERRUPCIONS presenta un viatge extrem, complex i llarg d’introducció al món de la percussió, que posa sobre la taula les teories personals d’OIsen. Tal com el mateix Morten apunta: “una experiència d'escolta llarga i dolorosa de música percutiva”.