Son[i]a #265
Nicolás Paris
Als 23 anys Nicolás Paris (Bogotà, 1977) es va traslladar al municipi de la Macarena, al sud-est de Colòmbia, per exercir de mestre en una escola rural, on va desenvolupar mètodes pedagògics experimentals. Paris també va treballar un temps com a forner, atret per la tradició anarquista de recuperació d’oficis manuals. Després dels seus aprenentatges, l’any 2006 va decidir “traslladar-se” al món de l’art contemporani per seguir especulant des d’allí amb totes les experiències adquirides a les aules, però també als forns i durant els seus anys d’estudiant d’arquitectura.
Les seves instal·lacions, dibuixos, objectes, tallers, happenings, vídeos, i projectes pedagògics mai no es presenten com un producte final, sinó com a punt de partida d’exercicis de creació col·lectiva destinats a activar noves formes de coneixement i relació. Els espais expositius són per a Paris aules on l’artista, igual que el mestre, aprèn a comunicar-se i interactuar amb un públic heterogeni. Un públic que juga un rol fonamental, ja que és aquest mateix el que lliurement decideix fins a on i com vol implicar-se i aprofitar el procés creatiu.
En aquest podcast parlem amb Nicolás Paris sobre els seus anys de professor a la Macarena i el seu personal mètode d’aprenentatge basat en l’associació. Paris reflexiona també sobre el paper crucial que en la seva trajectòria juguen el dibuix com a sistema per a projectar idees, l’arquitectura com a mètode de treball, la paraula com a material plàstic i el pensament com a forma. A través del relat de la seva participació a la Biennal de l’Havana de 2015, Paris il·lustra la naturalesa erràtica, efímera, utòpica i poètica de les seves propostes.
Paleta de sons prestada del projecte de foley cec d’Anna Irina Russell, “The Coconut Effect”.
Laagencia
Per al col·lectiu colombià Laagencia, mediació i educació són indiscernibles de la pràctica artística. Laagencia va obrir les seves portes l’any 2010 al barri de Chapinero, a Bogotà, com una oficina de projectes d'art amb sala d'exposicions, de la mà de Mariana Murcia, Diego García, Santiago Pinyol, Mónica Zamudio i Sebastián Cruz. Cinc anys més tard es va reinicialitzar com un grup d'estudi i pensament col·lectiu obert a l'experimentació metodològica i la informalitat, sempre cercant noves maneres “de fer amb altres”. En aquest podcast coral parlem amb tres agents d'aquests deu anys d’“extitució”.
Escenes eliminades
Recuperem aquí un fragment inèdit de la conversa amb l'artista, educadora i investigadora Mônica Hoff , en el que problematitza la noció de creativitat, que no vam poder incloure en el seu moment.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb el col·lectiu Laagencia, encarnat en les veus de Mariana Murcia, Diego García i Santiago Pinyol, que no vem poder incloure en el seu moment.
Mônica Hoff
Mônica Hoff parla de dadaisme epistemològic, pedagogia en públic, institucions que aprenen, el disens com a estratègia per a generar moviment i pensament, escales, micropolítica, esquerdes en les quals passa tot, d’anar a poc a poc i, fins i tot, de parar.
Apunts en brut
Como a complement del podcast amb Jordi Ferreiro recollim en aquest document els apunts en brut de la seva personal recerca sobre situacions pedagògiques extraordinàries.
Jordi Ferreiro
Jordi Ferreiro parla sobre situacions pedagògiques fora del normatiu, afectes i aprenentatge significatiu i sistemes d'avaluació experimentals.