Son[i]a #255
Daniel Inclán
A la crisi financera de 2008, la banca va sortir triumfadora per triple partida: es va quedar amb els recursos de fons de pensions i d’estalvi, va rebre un rescat amb fons públics i va aconseguir concentrar les seves activitats en un nombre reduït de bancs.
L’historiador i violentòleg Daniel Inclán, docent a l’Institut de Recerques Econòmiques de l’UNAM i integrant de l’Observatorio Latinoamericano de Geopolítica, assenyala amb aquest exemple de concentració del capital una manifestació més d’allò que ell identifica com “una guerra sense estats, una guerra contra la història”.
En aquesta guerra aplanadora i ubiqua es produeix l’extermini simbòlic i real de persones i relacions socials. La combinació letal de la lògica del presentisme i l’estetització del món, en la qual “consumim efectes en lloc de processos”, ens converteix al seu entendre en simples espectadors de la nostra pròpia catàstrofe i ens impedeix reconèixer una historicitat diferent a la nostra i, amb això, la possibilitat d’imaginar presents que contradiguin les formes homogènies vigents. Inclán proposa fer front a les presons del pensament lliberal amb una política de la mesura que busqui l’enteniment en el desacord i altres formes d’habitar el temps.
SON[I]A parla amb Daniel Inclán sobre cafè, zapatisme, política a la carta, hamburgueses, presents dilatats, paraulotes, narcisisme biogràfic, autoritarisme a la democràcia, blancor estètica i la nixtamalització del blat de moro.
Antiracisme i resistència anticolonial des de l’afrodescendència
Conversem amb Lucía Piedra Galarraga, Diego Falconí Travez i Karo Moret del Grup de pensament, pràctiques i activismes afro/negres sobre altars, ekekos, nefands, Santa Bàrbara i les Siameses de Valdivia. De la seva mà, analitzem les polítiques del cabell, el sucre com a producte estrella de les rutes del Carib, i la destresa de la cendra per a evidenciar l'extermini de les antigues comunitats sodomites andines.
Aura Cumes
Aura Cumes traça un lúcid recorregut històric a través dels processos colonials, analitzant els mecanismes de submissió, violència i usurpació amb els quals perversament s'ha anat modelant la identitat de l'indi-índia-servent relegat al progrés i benestar de l'home blanc, les seves famílies i el seu capital. Racisme i sexisme avancen així en paral·lel en una trama de depredació en la qual sovint s'entrecreuen les jerarquies.
Raquel Gutiérrez
Raquel Gutiérrez parla de revisió semàntica i experimentació política, del fracàs de la política d’"afegiu-hi dones i remeneu", de feminismes populars i lluita de dones, del que passa quan el Suma Qamaña (el bon viure) deixa de ser camí i es converteix en model i de com inscriure l'agenda de l'autonomia del cos en la seva noció de “la política en femení”.