Son[i]a #200
Paul B. Preciado sobre Carol Rama
L’obra de Carol Rama no es va poder veure en el seu temps. No comptava amb un marc epistèmic-polític que ho fes possible. La censura la va relegar als marges de l’amateurisme i de l’obscè. I així, tot allò que s’hauria hagut de dir sobre Rama, mai no es va dir al seu moment. La qüestió és: estem preparats avui, des del museu del segle XXI, per Carol Rama?
Nascuda a Torí, en el si d’una família de la burgesia industrial, la seva obra s’estén al llarg de set dècades (1936-2006) com un contra-arxiu que reconstrueix la història de les avantguardes del segle XX. Carol Rama experimenta amb l’informalisme, l’art abstracte concret i el povera, sense integrar-se mai en cap d’aquests corrents eminentment masculins.
Amb els seus retrats de l’internament, els seus bricolatges orgànics o les seves auto-representacions animalistes, Rama va articulant una obra que transcendeix el material biogràfic, del que alhora es nodreix, per inventar un nou cos dissident i utòpic.
SON[I]A parla amb Paul B. Preciado, co-comissari, juntament amb Teresa Grandas, de l’exposició “La passió Segons Carol Rama”. Preciado ens ofereix un recorregut assagístic per la trajectòria de l’artista i desgrana els successius processos de invisibilització als quals aquesta ha estat sotmesa, fins a convertir-se en “la nostra extemporània més absoluta”.
Fefa Vila
Fefa Vila Nuñez és artivista queer feminista, sociòloga, mare, assagista, docent i diverses coses més. A més a més, va ser impulsora del col·lectiu lèsbic LSD (1993-1998) que, al costat de La Radical Gai, va ser una referència als noranta de militància queer-artivista a l'Estat espanyol. Amb les seves accions político-artístiques, LSD i La Radi reivindicaven noves maneres d'entendre el cos, el sexe, la vida, la mort, el desig, l'amistat, les relacions familiars i laborals i l'acció política. En aquest podcast Fefa Vila reflexiona sobre el concepte del queer, com un estat d'estranyament militant en permanent redefinició. Traça també una lúcida i emotiva possible genealogia dels moviments queer, feministes i de dissidència sexual a l'estat espanyol des dels setanta fins a l'actualitat, que es bifurca en múltiples línies de fuga. Fefa ens parla també sobre la necessitat de viure altres sociabilitats, sobre altres models afectius-relacionals i sobre maternitat lesbiana.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Paul Beatriz Preciado sobre Carol Rama que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Judith Butler
Entrevista amb Judith Butler sobre política, economia, societats de control, gènere i identitat.
Beatriz Preciado
Entrevista a Beatriz Preciado, professora del PEI i responsable del taller "L'art després dels feminismes".
Beatriz Preciado
Beatriz Preciado parla sobre les teories del gènere.