RADIOACTIVITAT #7
Edwin van der Heide
En la seva primera peça utilitzant la ràdio, l’artista, compositor i investigador Edwin van der Heide va crear un entorn immersiu fent audibles les ones de ràdio a través de transmissors i receptors portàtils desenvolupats a mesura per a l’ocasió. “Radiospace” obria un territori sonor gairebé tangible dins de la ciutat; un territori pel qual el públic podria moure’s mesclant senyals i incorporant canvis a través de la variació de la distorsió, la interferència i el volum. Interactuar amb cadascun dels 15 transmissors de la instal·lació permetia als participants explorar una nova capa de la ciutat; una nova realitat espacial sonora.
Més tard, Edwin van der Heide es va associar amb Jan-Peter Sonntag per a experimentar amb la ràdio natural: emissions de ràdio originades per llampecs, la interacció de la magnetosfera amb el sol i les pertorbacions naturals del camp magnètic de la Terra.
A “Rund-Funk-Emfangs-Saal”, un títol que fa referència a la paraula alemanya per a transmissió, van invertir el concepte de sala de ràdio i, en lloc de transmetre un concert en directe, van agafar els senyals de l’espai electromagnètic de la sala com a material font per a un concert. Amb “Radioforest”, van der Heide i Jan Peter Sonntag van instal·lar un observatori de ràdio natural en directe entre les plantes tropicals d’un enorme hivernacle al Jardí Botànic de Riga, buscant freqüències ultra baixes que l’audiència podia sintonitzar, filtrar, superposar i transposar.
En aquest podcast, parlem amb Edwin van der Heide sobre l’ús de la ràdio com una manera d’accedir al públic, al món exterior, però també com un espai altament regulat que a vegades pot resistir-se a l’experimentació. Discutim el seu interès primerenc per la ràdio d’ona curta i mitjana i com va arribar a manifestar-se en aquestes instal·lacions immersives, i especulem sobre la producció de significat que cadascuna d’elles implica.
Referències musicals
01 Edwin van der Heide & Jan-Peter Sonntag, “Rund-Funk-Empfangs-Saal”, 2013
02 Edwin van der Heide, “Radioscape”, 2000-2007
03 Edwin van der Heide & Jan-Peter Sonntag, “Radioforest”, 2013
Conversa: Roc Jiménez de Cisneros, Albert Tarrats, André Chêdas i Anna Ramos. Guió i producció sonora: André Chêdas. Sons: Edwin van der Heide.
Edwin van der Heide
L'artista, compositor i investigador Edwin van der Heide expandeix el llenguatge musical a través de múltiples disciplines. Les seves instal·lacions, sovint específicament concebudes per a un lloc i altament immersives, no sols ocupen espai: són una recerca molt deliberada del propi espai i de les seves possibilitats com a mitjà i material artístic. Les peces de l’Edwin creen espai, modificant els seus límits reals i percebuts. Fan que l'espai sigui present, aparent i fins i tot tangible. En aquest podcast, parlem amb Edwin van der Heide sobre art en l'espai públic, la pressió de l'aire, sons sota l'aigua, altaveus, xarxes, experiències espacials estranyes i fenomenologia sonora.
Maia Urstad
L'artista noruega Maia Urstad parla sobre nostàlgia, senyals horàries, de l'AM, FM i DAB, de la importància de l’ska, d'arcs i obeliscos, dels sons al fiord, càpsules de temps, de Program 81, de freq_out, de sirenes de boira, d'emissores locals i de cintes perdudes.
Elektronmusikstudion (EMS)
El 1953, després del primer concert de música electrònica de la ràdio sueca i la Societat Fylkingen amb Pierre Henry i Pierre Schaeffer, l'artista suec Öyvind Fahlström va escriure un manifest per a la poesia concreta. Més d'una dècada després, la ràdio sueca va emetre la seva peça "Fåglar I Sverige” (Aus a Suècia). Al llarg de les següents dècades, la complexitat i l'ampli espectre de produccions gestades a l’Elektronmusikstudion (EMS), fundat l’any 1964 per Karl-Birger Blomdahl, el van convertir en un punt de trobada d’artistes. Però mentre l'escena text-sound entrava i sortia del Sound Workshop, Knut Wiggen, el primer director de l’EMS, invertia tota la seva energia en el somni futurista de crear un estudi de música per ordinador de nivell internacional.