INTERRUPCIONS #15
Cumulative Tails

A càrrec de Vicki Bennett

Buscant material per al meu projecte “Radio Boredcast” (2012), vaig topar amb un episodi del programa de KPFA, “Ode to Gravity”, titulat “Segue Tech”, en el qual els presentadors escollien cançons en resposta a les idees evocades pel tema anterior.

“Segue Tech” em va fer pensar en el procés creatiu i en el fet que, en la meva experiència, la idea rarament arriba lluent i ben embolicada amb paper de regal. Normalment, la “idea” es crea a través d’una sèrie de connexions que sorgeixen al llarg del viatge creatiu. De manera similar, el coneixement i el llenguatge humans evolucionen mitjançant la imitació i la posterior experimentació amb la variació d’aquestes accions repetides.

Quan descobrim o simplement intuïm una connexió entre alguna cosa que ja coneixem i una altra de nova o desconeguda, teixim una extensa xarxa de connexions cerebrals que ens permet identificar i ubicar tota classe d’associacions en un immens mapa inexistent, que potser, vist en perspectiva, no té gaire sentit.

La paraula conseqüències al·ludeix al resultat d’una acció anterior, però també és el nom d’un joc de taula (el “cadàver exquisit” dels surrealistes) en el qual la narrativa es desenvolupa encadenant diverses peces a cegues, en relació amb una petita part d’informació que es fa visible només com a punt d’enllaç. La narrativa i el contingut resultants canvien de manera erràtica i sorprenent, gairebé màgica, en un període de temps curt, tot i que cadascuna de les peces manté una connexió amb les anteriors.

El tema de l’autenticitat, o l’original respecte de la còpia m’interessa com a artista, ja que el meu treball s’inscriu en el camp de l’apropiació, el collage i la cultura folk industrial. No podem seguir el fil i arribar a l’origen absolut de res creat, de cap objecte o producte, perquè tot és literalment relatiu. Els factors d’identificació d’un objecte no són crucials per la seva essència, i com passa amb la velocitat, les dimensions, la grandària, els termes no són fixos i depenen de qui té l’experiència. No hi ha res absolut, i això es demostra cada vegada que obres creatives similars es donen en el mateix període, de la mà d’artistes que desconeixen per complet l’obra de l’altre.

El joc “Conseqüències” es pot comparar al procés artístic, tant si és per esbossar un text, un storyboard o la narrativa d’una pel·lícula. “Conseqüències” és un índex de possibilitats i somnis que no requereixen un resultat final, ja que la gràcia rau precisament en el procés, el viatge. Com a joc, és una forma molt entretinguda d’aprendre sobre la nostra pròpia memòria, que fa visible l’entramat d’associacions invisibles del banc de coneixement d’un individu i, de retop, assenyala el nostre constant procés de connexió, tant interior com cap als altres.

El joc permet contemplar l’abast de les nostres associacions tangencials dintre d’aquest viatge sense rumb fix, i sovint descobrir les limitacions dels nostres propis circuits (els nostres records). Gràcies als cercadors online, els fòrums i les bases de dades, el fet de recordar una cançó, un text o l’escena d’una pel·lícula, no depèn enterament de les nostres capacitats: podem buscar en els bancs de memòria d’altres persones perquè internet és un enorme thesaurus de connexions i creacions potencials.

Aquest mix és un viatge a través de la meva memòria i les seves connexions, i en algun punt també et tocarà i et durà a algun lloc.

Vicki Bennett, 2013