FONS AUDIO #44
Malcolm Le Grice
Malcolm Le Grice (Plymouth, Gran Bretanya, 1940) és un dels pioners del cinema experimental britànic. Format com a pintor, cap a mitjan anys seixanta ja va deixar ben clar el seu interès per altres mitjans i eines en aproximar-se als ordinadors i, sobretot, al cel·luloide.
Interessat en la generació d’experiències més que en conceptes, a les seves peces impera la juxtaposició de bucles d’imatges i sons que eludeixen per complet la noció tradicional de narrativa en favor d’una immersió en un món eminentment cromàtic, oníric, regit per una lògica no-linial i de tall cru.
“Les idees sorgeixen de la sensació de color, imatge, so, moviment i temps”, afirma. Vinculat també a la teoria i al món de l’educació (el 1968 va ser, juntament a David Curtis, fonamental en el disseny de The London Filmmakers Co-op Workshop així com membre activu de la Co-op), Le Grice va ser pioner en l’ús de múltiples pantalles per als seus treballs audiovisuals, així com en la introducció de bandes sonores experimentals per potenciar allò que ell mateix denomina la “consciència de la presència”.
A FONS ÀUDIO #44, Malcolm Le Grice parteix de “Berlin Horse”, la seva obra de 1970 present a la Col·lecció MACBA, per parlar també de cinema expandit, estructuralisme materialista, latència, suspens i la representació del temps al seu treball.
Luke Fowler
Luke Fowler parla sobre música, ordinadors i instruments, sobre infrasò, ultrasò i els llindars de l’audible, sobre arxius i obsessions, sobre l'afecte com un criteri d'edició fílmic i sobre l'enorme complexitat que implica representar la vida d'una persona.
Cildo Meireles
Meireles té l’habilitat de donar forma a idees filosòfiques amb gestos mínims i una gran economia de mitjans. Els seus processos són simples, fruit de la seva habilitat per no complicar les coses. A FONS ÀUDIO #45 Meireles parla sobre les seves obres a la Col·lecció MACBA.
Mircea Cantor
Mircea Cantor parla sobre la seva obra "Chaplet" (2007), sobre l'impacte de les fronteres i la societat de control, i sobre la ressonància poètica de les petjades, els materials i d’altres rastres físics.