#8M
Martha Rosler analitza i problematiza la proliferació dels sistemes de vigilància i les representacions del jo en la societat contemporània, alhora que ens parla dels circuits de l'art als anys setanta, de l'escena seminal del vídeo art i de la necessitat de seguir perseguint utopies.
Judy Dunaway parla sobre globus tenors, improvisació, autobusos Greyhound, música occidental, la crisi de la SIDA, la seva experiència estudiant amb Alvin Lucier, les seves feines de subsistència i de com aprendre a tocar un piano ben afinat.
Laura Mulvey contextualitza, actualitza i matisa la profunda influència de “Visual Pleasure and Narrative Cinema”, text fundacional de la teoria cinematogràfica feminista i de la seva denúncia de la "mirada masculina" de Hollywood, al mateix temps que obre el debat a la “mirada queer” i “la blancor universal” de Hollywood. A més, Mulvey reivindica l'oralitat com una història des de sota i posa l'exemple dels “compilation films” (pel·lícules amb material d'arxiu reescrits amb una nova narrativa) com a espai per a una pràctica cinematogràfica feminista.
Marysia Lewandowska parla del Women’s Audio Archive, de la necessitat vital de generar contrarrelats en el marc dels règims totalitaris, de com es teixien xarxes abans de la xarxes, de les fronteres entre el privat i el públic, del procés de negociació que produeix el desplaçament d'un àmbit a l'altre, de les responsabilitats de l'arxiu i de la potencialitat de generar converses des de l'art.
L'ecofeminista Yayo Herrero parla sobre les diferents manifestacions de l’ecofeminisme; sobre la gestió política dels desitjos, les expectatives i les necessitats; sobre la importància dels treballs reproductius i la necessitat d'establir nous patrons de coresponsabilitat social i institucional; i sobre la gestió dels comuns.