Especials
Reflexions sobre un moment crític: Perejaume, Ignasi Aballí i Eduard Escoffet
Aclaparats pel discurs institucionalitzat de la política i els economistes, convidem artistes, filòsofs, investigadors i poetes a posar en comú quines són les implicacions, positives i negatives, de la crisi estructural que estem vivint, i a imaginar un futur incert.
La rebelió de les formes
ICSID, Eivissa, 1971 va ser molt més que un congrés, va ser una experiència de socialització que va trencar amb els esquemes artístics, intel·lectuals i comportamentals de tota una generació de creadors. Com diu el crític Daniel Giralt-Miracle, allà ell es va veure “enterrar el Noucentisme i néixer la generació del disseny”.
Judith Barry
Les instal·lacions de Judith Barry són una cruïlla de disciplines (arquitectura, escultura, cinema, vídeo, performance) forjada als anys setanta com a fruit de l’arribada de les teories de la postmodernitat al món de l’art. Bona part del treball de Barry, molt vinculat al feminisme, tracta qüestions al voltant de la identitat de gènere i de la relació del subjecte amb l’entorn urbà.
Dissenyar un nou estil de congrés; projectar un nou model de ciutat
L'ICSID d'Eivissa va inaugurar una nova manera d’entendre el disseny i de concebre la pràctica artística. El congrés es presenta avui com una cita clau per entendre conceptes com l'intercanvi, la participació, la sostenibilitat, la solidaritat, les noves relaciones indústria-societat i el paper de l’art.
Cultura, contracultura, disseny: el camí cap a la llibertat
"LA UTOPIA ÉS POSSIBLE. ICSID. EIVISSA, 1971" és una mini-sèrie de tres episodis realitzada a partir de la recerca de l'exposició homònima, que rememora l'experiència del VII Congrés de l'International Council of Societies of Industrial Design (ICSID). El projecte reconstrueix l'experiència a través dels testimonis d'alguns dels seus protagonistes amb la intenció de crear un relat coral del moment.