Son[i]a #235
Alberto Berzosa
Ja sigui en la seva faceta com a investigador, assagista, comissari o docent, Alberto Berzosa se centra en la relació entre imatge i política, amb un especial èmfasi en el context espanyol i els aspectes que ell considera menys estudiats, abans i després de la Transició.
Doctor en història de l’art, el seu procés de recerca es basa en gran manera en les fonts primàries, per la qual cosa atresora una exhaustiva col·lecció personal de documents de naturalesa molt variada que van molt més enllà dels arxius oficials amb l’objectiu de qüestionar els relats oficials de les dècades dels 70 i 80, i de subratllar el rol exercit per les bases civils i polítiques. És en aquesta línia de treball que ha publicat el llibre “Homoherejías fílmicas: Cine homosexual subversivo en España en los años setenta y ochenta” (Brumaria) i comisariado l’exposició “Madrid activismos (1968-1982)”.
SON[I]A parla amb Alberto Berzosa sobre el paper del cinema abans de la Transició, partint de dos casos d’estudi: el cinema homsexual i el cinema militant. Parlem amb l’Alberto de l’espai per a la subversió que va obrir el cinema homosexual i amateur, i del seu ús del camp i el collage com a estratègies narratives i una militància poc ortodoxa. Quant al cinema militant, l’Alberto marca la distància entre cinema obrer i cinema proletari, i comparteix les singularitats del cine clandestí, produït des del col·lectiu, sense censura i amb una agenda política evident.
Fefa Vila
Fefa Vila Nuñez és artivista queer feminista, sociòloga, mare, assagista, docent i diverses coses més. A més a més, va ser impulsora del col·lectiu lèsbic LSD (1993-1998) que, al costat de La Radical Gai, va ser una referència als noranta de militància queer-artivista a l'Estat espanyol. Amb les seves accions político-artístiques, LSD i La Radi reivindicaven noves maneres d'entendre el cos, el sexe, la vida, la mort, el desig, l'amistat, les relacions familiars i laborals i l'acció política. En aquest podcast Fefa Vila reflexiona sobre el concepte del queer, com un estat d'estranyament militant en permanent redefinició. Traça també una lúcida i emotiva possible genealogia dels moviments queer, feministes i de dissidència sexual a l'estat espanyol des dels setanta fins a l'actualitat, que es bifurca en múltiples línies de fuga. Fefa ens parla també sobre la necessitat de viure altres sociabilitats, sobre altres models afectius-relacionals i sobre maternitat lesbiana.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Alberto Berzosa que no vam poder utilitzar en el seu moment.