Son[i]a #219
Gigiotto Del Vecchio
Fundat l’any 1947 pel pintor expressionista abstracte Julian Beck i l’actriu Judith Malina, The Living Theater va ser un grup d’artistes, activistes polítics i militants del teatre dedicats a difuminar els límits entre l’art, la vida, la representació, la poesia i el compromís polític.
A Nova York, el col·lectiu va esdevenir una mena d’intercomunicador per a diverses escenes, que va aglutinar una gran quantitat d’intel·lectuals, artistes i figures clau del context de Nova York, des de John Cage i Merce Cunningham a Andy Warhol, Jonas i Adolfas Mekas o Allen Ginsberg entre molts d’altres. Durant diverses dècades, Beck, Malina i els seus associats van dur al límit el seu propi llenguatge formal en un intent de trencar la quarta paret i promoure idees properes a l’anarquisme pacifista i el liberalisme arreu del món.
SON[I]A parla amb el galerista, crític i comissari Gigiotto Del Vecchio sobre alguns dels aspectes clau de la pràctica de Beck i Malina. L’any 2014, Del Vecchio va co-comissariar una exposició retrospectiva a Supportico Lopez a Berlín, que explicava la història de The Living Theater des d’un angle diferent: el passat de Beck com a pintor i el seu canvi radical de mitjà.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb la coreógrafa i ballarina Alma Söderberg, que no vam poder utilitzar en el seu moment. Alma parla de les seves influències, mestres i escoles i de dos projectes col·lectius de diferent tipus: Manyone i John The Houseband.
David Levine
David Levine parla de precedents històrics d'allò que ell mateix descriu com a “infiltracions“ en la vida quotidiana, com “The Mythic Being” d’Adrian Piper, “Following Piece” de Vito Acconci o “Roberta Breitmore” de Lynn Hershman Leeson. Prop d'una hora conversant sobre realitat i ficció, representació, invisibilitat, bucles i desaparicions de tota mena.
André Lepecki
André Lepecki parla sobre la cronopolítica de la desaparició, la dansa, Louis XIV, l'adquisició de la coreografia, el poder testimonial, les ontologies orientades a objectes, la coreopolicía, l'escriptura del moviment i els selfies.
Com a complement a l'exposició "L'anarquia del silenci. John Cage i l'art experimental" i "Ray Johnson. Completa-ho i retorna-ho, sisplau", aquest programa documenta el moviment Fluxus, una xarxa internacional d'artistes que va sorgir a Nova York al començament dels anys seixanta.