Son[i]a #175
Eulàlia Grau
Des de començaments dels anys setanta, Eulàlia Grau utilitza imatges procedents dels mitjans de comunicació per denunciar la manera amb què aquests propaguen ideologies i models de conducta destinats a consolidar les estructures de poder del sistema capitalista.
Els estereotips de gènere, les diferències de classe, l’explotació laboral i els diferents mecanismes de persuasió i repressió institucional són temes cabdals en la seva obra. Partint d’un llenguatge directe, que es materialitza en forma de teles emulsionades, serigrafies, cartells, llibres i insercions a revistes, Eulàlia Grau vol fer arribar el seu art a un públic més ampli.
L’exposició “Mai no he pintat àngels daurats” se centra en els treballs realitzats per l’artista en els anys setanta i principis dels vuitanta, i també inclou una obra recent, “Me gustaría vivir en un lugar donde nadie me viera. María” (2012), en què es contraposen imatges de la crisi i de casos actuals de corrupció amb la realitat quotidiana d’una dona sense sostre.
SON[I]A parla amb Eulàlia Grau sobre art i denúncia, els públics de l’art i el procés de creació d’algunes de les obres que es poden veure a l’exposició.
Eulàlia Grau
A mig camí entre l'artista d'avantguarda i l'activista, Eulàlia Grau està considerada una de les veus més reivindicatives d’una generació que va impulsar profunds valors de canvi durant els darrers anys del franquisme i els primers de la transició. A partir d'imatges extretes dels mitjans de comunicació l’artista denuncia les perversions i les injustícies del sistema capitalista i els seus diferents mecanismes de control, repressió i pervivència.