SONDES #35
Transcripció
A finals del segle XIX, la música va canviar de manera dràstica degut a dos factors: el col·lapse de la tonalitat convencional, que va fer trontollar els fonaments de la música culta, i la invenció d’una nova i revolucionària forma de memòria, l’enregistrament sonor, que va redefinir i donar força al món de la música popular. Una marea de sondes i experiments al voltant de nous recursos musicals i noves pràctiques organitzatives inundava totes dues disciplines, provocant així un intercanvi entre ambdues i la consolidació d’una nova estètica que portaria el so i les seves manipulacions més enllà dels estrets límits de la “música”. Aquesta sèrie intenta seguir aquests canvis de manera analítica, per tal d’explicar com i per què els gèneres musicals i post-musicals són com.
A SONDES #35 examinem la revolució electrònica silenciosa introduïda per l’orgue Hammond i excavem rastres del visionari però efímer Novachord, un sintetitzador polifònic nascut un quart de segle abans del seu temps, que va brillar breument i poc després va desaparèixer.
A SONDES #34 apareix una seqüència d'instruments nous, purament electrònics, entre els quals trobem l’electrophon, el kurbelspharophon, l’ondes Martenot, el dynophone, la croix sonore, el pianorad, el trautonium i el mixtur trautonium, cap dels quals ocupa un lloc obvi en el vocabulari musical existent. Paral·lelament, una estètica aliena comença a redefinir els paràmetres del so 'musical'.
A SONDES #35, Chris Cutler examina la revolució electrònica silenciosa introduïda per l'orgue Hammond i excavem rastres del visionari però efímer Novachord, un sintetitzador polifònic nascut un quart de segle abans del seu temps, que va brillar breument i poc després va desaparèixer.