SONDES #30
Transcripció
A finals del segle XIX, la música va canviar de manera dràstica degut a dos factors: el col·lapse de la tonalitat convencional, que va fer trontollar els fonaments de la música culta, i la invenció d’una nova i revolucionària forma de memòria, l’enregistrament sonor, que va redefinir i donar força al món de la música popular. Una marea de sondes i experiments al voltant de nous recursos musicals i noves pràctiques organitzatives inundava totes dues disciplines, provocant així un intercanvi entre ambdues i la consolidació d’una nova estètica que portaria el so i les seves manipulacions més enllà dels estrets límits de la “música”. Aquesta sèrie intenta seguir aquests canvis de manera analítica, per tal d’explicar com i per què els gèneres musicals i post-musicals són com. A SONDES #30, artistes, compositors i intèrprets converteixen aigua, gel, vidre, foc, vent i poliestirè en els seus solistes per a instal·lacions, enregistraments i esdeveniments dissenyats per a sales de concerts, galeries, el pavelló Phillips, sèries de televisió i reunions a l’aire lliure.
Andrea Ballestero
L'enfocament de Ballestero tant des de la docència com des de la seva participació en el procés de resistència popular per l'accés universal a l'aigua, és un exercici de feedback que difumina per complet la divisió entre teoria i pràctica. El seu treball advoca per superposar l'etnografia amb un modus operandi col·laboratiu i feminista, i les possibilitats d'acció latents en l'entorn, tant si es tracta d’un entorn natural, una agència reguladora o “els dispositius tècnic-jurídics que es col·loquen en el centre d'aquestes mobilitzacions polítiques”. Parlem amb Andrea Ballestero sobre aqüífers i futurs amorfs. Sobre la imaginació com a part essencial del procés de recerca acadèmica i de com reorientar l'energia col·lectiva cap al present com a manera d'assegurar un futur més just, a través d'accions mundanes i quotidianes però amb conseqüències directes i palpables.
Auxiliars
Chris Cutler ens porta de passeig per diversos exemples de música feta amb aigua, pedres, elements d'attrezzo, gel, neu, estalactites, bobines de Tesla, dunes de sorra, fulles, flors, herba, branquillons, vidre i un cafè.
Chris Cutler ens mostra com artistes, compositors i intèrprets converteixen aigua, gel, vidre, foc, vent i poliestirè en els seus solistes per a instal·lacions, enregistraments i esdeveniments dissenyats per a sales de concerts, galeries, el pavelló Phillips, sèries de televisió i reunions a l'aire lliure.