FONS ÀUDIO #36
Matt Mullican
Utilitzant simultàniament recursos propers a l’autobiografia i els sistemes complexos de classificació del món, el treball de Matt Mullican (Santa Monica, Califòrnia, 1951) explora les diferents maneres en què la subjectivitat fabrica i organitza la realitat. La seva obra constitueix una arquitectura de pràctiques que ha crescut amb el pas dels anys, congregant llenguatges diversos com dibuix, vídeo, instal·lació, arquitectura o performance.
L’afany per entrar en les imatges, és a dir, per vèncer la superfície de la matèria i convertir els continguts en espais habitables, resulta una clau de lectura per entendre les seves primeres presentacions sota hipnosis, l’aparició de personatges mentals com Glenn o els seus projectes pioners en simulació de ciutats i realitat virtual.
“M.I.T. Project” (1990-2009), obra pertanyent a la Col·lecció MACBA, sorgeix com l’adaptació espaial d’una de les cosmologies característiques de Mullican. És una taula de continguts tridimensional articulada en cinc espais que, al seu torn, emmagatzemen un conjunt d’objectes, com si es tractés d’un gabinet de curiositats. Cadascun d’aquests espais s’articula mitjançant un codi de colors. Així, per exemple, l’àrea verda –associada als elements– conté un conjunt de minerals, papallones dissecades, animals embalsamats i un esquelet humà.
L’àrea vermella, situada de manera simètrica a l’altre costat de l’obra, es troba associada al subjectiu i estableix una mena de pol oposat ideal on no existeix la matèria, sinó únicament el significat pur. Els tres espais restants funcionen com a graons entre forma i contingut, glossant moments intermedis com l’icònic (blanc i negre), el món enquadrat (groc) i el món sense enquadrar (blau). Allí s’hi emplacen objectes com ara una bandera gegant, un motor a vapor o una caldera.
Mullican és travessat en primera persona pel seu treball. S’utilitza a sí mateix com a mitjà però, al mateix temps, manté distància de la simple dramatització biogràfica. Es relaciona amb el seu propi inconscient com si fos un objecte oposat. Als vídeos” Matt Mullican Under Hypnosis” (1996) i “Untitled – Matt Mullican Under Hypnosis: Zurich” (2003), també a la Col·lecció MACBA, ocupa l’espai escènic per improvisar accions sota els efectes d’un hipnotitzador. Es tracta d’una pràctica recurrent que amb els anys ha propiciat l’emergència d’Aquesta persona (That Person), un personatge multifacètic, sense sexe ni edat definida, amant de la bellesa, el cafè i els rituals quotidians, capaç de desestabilitzar totes les taxonomies i sistemes racionals d’ordenació.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Rogelio López Cuenca que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Manolo Laguillo
Manolo Laguillo (Madrid, 1953) és fotògraf, assagista i catedràtic de fotografia a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Les seves representacions urbanes, austeres i despoblades, il·lustren els processos de transformació de les metròpolis contemporànies. A FONS ÀUDIO #37 Manolo Laguillo ens parla dels seus processos de treball amb la càmera de gran format; dels seus passejos per la perifèria; de bassals, asfalt i ruïnes; de les possibilitats del color i el blanc i negre; la sensualitat de la còpia en paper; i dels vincles entre música i fotografia.
Ignasi Aballí
De les classificacions obsessives a les antipintures, de la reflexió constant sobre el paper de l’espectador a les modificacions imperceptibles, l’obra d'Ignasi Aballí és alhora hermètica i propera. Un equilibri delicat entre concepte i forma que beu de la quotidianitat, de la literatura i del cinema per parlar d’absències, filtres, ficcions i límits.
Rogelio López Cuenca
Rogelio López Cuenca crea obres que propicien "una confusió, un extranyament, una desfamiliarització" que obliga a replantejar a l'espectador la pròpia posició respecte a la peça i les seves implicacions semàntiques, polítiques o estètiques.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Matt Mullican que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Patricia Dauder
Les estructures essencials de Patricia Dauder són el resultat de dilatats processos de treball, que li permeten establir un diàleg fluctuant entre l'observació del món físic, l'experimentació amb la matèria i l'anàlisi dels sistemes de representació. A FONS ÀUDIO #35 Patricia Dauder parteix de l'obra "Maqueta #1" per endinsar-nos en les claus del seu procés creatiu i parlar-nos sobre viatges, ruïnes, colors, textures i altres inquietuds que van conformant les seves cosmologies.