FONS ÀUDIO #16
Perejaume
Han passat dotze anys entre la mostra de Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) al MACBA, “Deixar de fer una exposició” (1999), i la que es va celebrar a la Pedrera el 2011, “Ai Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova”. Però l’un i l’altre projecte embasten en el temps el que ha estat una inquietud constant en l’obra de l’artista català: la necessitat de practicar una ecologia de la representació en un món saturat d’imatges.
Despintar, desdibuixar o desfer són algunes de les estratègies amb què Perejaume reflexiona sobre els límits de la representació artística i de l’espai museístic, així com sobre la necessitat de restablir una relació directa (no mediatitzada culturalment) amb la natura, els objectes i el territori.
Perejaume inicia la seva trajectòria artística a finals dels anys setanta. En aquella època se’l vincula a corrents avantguardistes com el dadaisme, el surrealisme o l’art conceptual, però també al romanticisme i al paisatgisme català del segle XIX. Joan Miró, Brossa, J.V. Foix, Verdaguer, la cultura popular del Maresme o el món de la pagesia són alguns dels referents que l’inspiren.
La seva producció artística ha evolucionat entrellaçada amb la seva creació literària, i aquest fet ha donat lloc a una poètica d’infinites ressonàncies metafòriques on conviuen pintura, fotografia, escultura, paraula, acció, vídeo i so.
El 2005 rep el Premi Nacional d’Arts Visuals que concedeix la Generalitat de Catalunya i el 2006, el Premi Nacional d’Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura d’Espanya.
Alfons Borrell. Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Alfons Borrell que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de l'entrevista amb l'artista català Perejaume.
Reflexions sobre un moment crític: Perejaume, Ignasi Aballí i Eduard Escoffet
Aclaparats pel discurs institucionalitzat de la política i els economistes, convidem artistes, filòsofs, investigadors i poetes a posar en comú quines són les implicacions, positives i negatives, de la crisi estructural que estem vivint, i a imaginar un futur incert.
Àngels Ribé
A l'obra d'Àngels Ribé l'espai, la natura i el propi cos esdevenen elements articuladors d'una poètica de la fragilitat basada en la desenfatització de l'objecte artístic, l'ús de materials poc convencionals i la reivindicació de l'efímer.