Especials

L'artista conceptual i escultor brasiler proposava l’any 2001 l'obra "Babel", una torre de forma cònica de cinc metres d'alçada i dos d'ample, que s'alça fins al sostre expositiu i que està construïda a base de ràdios, de diferent eres, totes elles sintonitzades en diferents emissores.

Aquest episodi de la sèrie de Roc Jiménez de Cisneros OBJECTUALITAT conté converses amb Diego Falconí, Rick Dolphijn, Dave Phillips i música de Kali Malone. Un viatge espiral sobre foc, cremes, cendres, rituals, cuina, menjar i selves. Encara que també va de tot allò que hi ha entre i sota totes i cadascuna d'aquestes coses. La micropolítica invisible del menjar a l'exèrcit; la càrrega simbòlica de les cendres, restes sòlides d'un objecte intangible, el foc, que ha donat forma a aquest planeta durant milions d'anys; la lectura en clau de gènere del genocidi Aimara; una percepció circular i cíclica del temps; o el paper i la rellevància dels ecosistemes, fins i tot més enllà del vell clixé de la vida silvestre, perquè, ja saps, "tot és un ecosistema, al final del dia".

Conversem amb Diego Falconí Travez, Lucía Piedra Galarraga i Karo Moret sobre esclavisme i amor, la caribenyització de les identitats i la violència entesa com un recurs possible. Comparteixen afectes, fòbies, autofàgies i objectes inquietants. I esmicolen el llatí davant de la màscara del gai, la sortida de l’armari com una promesa liberal i el re-sentiment com una forma circular que impedeix que la memòria desaparegui. 

Conversem amb Diego Falconí Travez, Lucía Piedra Galarraga i Karo Moret sobre esclavisme i amor, la caribenyització de les identitats i la violència entesa com un recurs possible. Comparteixen afectes, fòbies, autofàgies i objectes inquietants. I esmicolen el llatí davant de la màscara del gai, la sortida de l’armari com una promesa liberal i el re-sentiment com una forma circular que impedeix que la memòria desaparegui.  

Conversem amb Efraín Foglia, membre fundador de guifi.net i investigador, docent i dissenyador de plataformes d'interacció física i digital, sobre els reptes de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona i el vessament de la ràdio cap al digital. I per això, parlem des del nostre context, amb un ull posat en els episodis d'activisme i experimentació a les pràctiques radiofòniques: des de les lluites per les infraestructures de telecomunicació, a les ràdios lliures i la militància en l'FM, l'exemple de les ràdios comunitàries a l’Amèrica Llatina, fins al boom de la ràdio per Internet i les comunitats digitals.

Conversem amb Lucía Piedra Galarraga, Diego Falconí Travez i Karo Moret del Grup de pensament, pràctiques i activismes afro/negres sobre altars, ekekos, nefands, Santa Bàrbara i les Siameses de Valdivia. De la seva mà, analitzem les polítiques del cabell, el sucre com a producte estrella de les rutes del Carib, i la destresa de la cendra per a evidenciar l'extermini de les antigues comunitats sodomites andines.

Peter Downsbrough parteix de les seves peces a la Col·lecció MACBA per parlar d’una relació de gairebé mig segle amb la fotografia, i de com aquesta encaixa en el trencaclosques de tècniques i disciplines que componen el seu vocabulari artístic. Parlem d’espai, de ciutat, de línies invisibles i de la mirada crítica que travessa de manera subtil la seva pràctica.

Aquest projecte de la investigadora i comissària Marta Echaves presenta una trama de relats personals complementaris i entrecreuats per a reconstruir la història silenciada d'una generació marcada per l'heroïna i el SIDA durant la dècada dels anys vuitanta a la Espanya postdictatorial.

Mines de liti, sectes trotskistes, caixes negres, èxodes planetaris, arquitectura augmentada, una ciutat tan gran com tota la Terra, la mitologia d’Area 51. McKenzie Wark, Liam Young i Mette Edvardsen creuen aquestes i d’altres idees en un intent de pensar en l’espai com alguna cosa més que un medi. L’espai com a objecte.

L'expert en estudis de mitjans Matthew Fuller ens parla dels orígens i el llegat de la cultura de la ràdio pirata a Londres, centrant-se especialment en aquest fèrtil període de renaixement DIY, en el qual la ràdio va recuperar un rol de protagonista en un context àvid de canals alternatius abans de l'arribada d'internet.