ESPECIALS

Conversem amb Efraín Foglia, membre fundador de guifi.net i investigador, docent i dissenyador de plataformes d'interacció física i digital, sobre els reptes de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona i el vessament de la ràdio cap al digital. I per això, parlem des del nostre context, amb un ull posat en els episodis d'activisme i experimentació a les pràctiques radiofòniques: des de les lluites per les infraestructures de telecomunicació, a les ràdios lliures i la militància en l'FM, l'exemple de les ràdios comunitàries a l’Amèrica Llatina, fins al boom de la ràdio per Internet i les comunitats digitals.

Conversem amb Lucía Piedra Galarraga, Diego Falconí Travez i Karo Moret del Grup de pensament, pràctiques i activismes afro/negres sobre altars, ekekos, nefands, Santa Bàrbara i les Siameses de Valdivia. De la seva mà, analitzem les polítiques del cabell, el sucre com a producte estrella de les rutes del Carib, i la destresa de la cendra per a evidenciar l'extermini de les antigues comunitats sodomites andines.

Peter Downsbrough parteix de les seves peces a la Col·lecció MACBA per parlar d’una relació de gairebé mig segle amb la fotografia, i de com aquesta encaixa en el trencaclosques de tècniques i disciplines que componen el seu vocabulari artístic. Parlem d’espai, de ciutat, de línies invisibles i de la mirada crítica que travessa de manera subtil la seva pràctica.

Aquest projecte de la investigadora i comissària Marta Echaves presenta una trama de relats personals complementaris i entrecreuats per a reconstruir la història silenciada d'una generació marcada per l'heroïna i el SIDA durant la dècada dels anys vuitanta a la Espanya postdictatorial.

Mines de liti, sectes trotskistes, caixes negres, èxodes planetaris, arquitectura augmentada, una ciutat tan gran com tota la Terra, la mitologia d’Area 51. McKenzie Wark, Liam Young i Mette Edvardsen creuen aquestes i d’altres idees en un intent de pensar en l’espai com alguna cosa més que un medi. L’espai com a objecte.

L'expert en estudis de mitjans Matthew Fuller ens parla dels orígens i el llegat de la cultura de la ràdio pirata a Londres, centrant-se especialment en aquest fèrtil període de renaixement DIY, en el qual la ràdio va recuperar un rol de protagonista en un context àvid de canals alternatius abans de l'arribada d'internet.

Coses que són més que coses: encreuaments de relacions socials, petrificacions de desitjos i energies, rèpliques disfressades de quotidianitat. Imatges, microones, post-its, diners, inhaladors, formatge. Parlem amb Hito Steyerl, Helen Hester i Roula Partheniou d'aquestes i d'altres idees. Perquè les coses no són mai ben bé el que semblen.

El 1953, després del primer concert de música electrònica de la ràdio sueca i la Societat Fylkingen amb Pierre Henry i Pierre Schaeffer, l'artista suec Öyvind Fahlström va escriure un manifest per a la poesia concreta. Més d'una dècada després, la ràdio sueca va emetre la seva peça "Fåglar I Sverige” (Aus a Suècia). Al llarg de les següents dècades, la complexitat i l'ampli espectre de produccions gestades a l’Elektronmusikstudion (EMS), fundat l’any 1964 per Karl-Birger Blomdahl, el van convertir en un punt de trobada d’artistes. Però mentre l'escena text-sound entrava i sortia del Sound Workshop, Knut Wiggen, el primer director de l’EMS, invertia tota la seva energia en el somni futurista de crear un estudi de música per ordinador de nivell internacional.

A FONS ÀUDIO #48, Akram Zaatari contextualitza "Nature morte", obra a la Col·lecció MACBA. Aquesta pel·lícula es va produir per a l’exposició Les "Inquiets - 5 artistes sous la pression de la guerre", centrada en la guerra a l’Orient Mitjà i les seves representacions i es va exposar al Centro Georges Pompidou de París el 2008.

A FONS ÀUDIO #47, Andrea Fraser comenta el rerefons de "Little Frank and His Carp", que registrava la performance que l’artista va realitzar l’any 2001 a l’atri del Museu Guggenheim de Bilbao. Enregistrada amb cinc càmeres ocultes, "Little Frank and His Carp" ressegueix els moviments de l’artista des de diferents angles i mostra els canvis d’actitud i les emocions que li generen la veu masculina de l’audioguia; una veu que destaca les virtuts arquitectòniques de l’edifici animant a recórrer les seves formes sensuals.

La ràdio pirata és un dels protagonistes i motius principals del fil narratiu de “Born in Flames”. En aquest petit fragment, Lizzie Borden explica les diferents raons per les quals es va fixar en el fenomen de les ràdios lliures europees i com aquest recurs la va ajudar a articular les diferents agendes d'aquesta pel·lícula de culte.

L'edició independent de publicacions està vivint un autèntic boom en el context artístic. Abans de veure explotar la bombolla, parlem amb Kit Hammonds i Bernhard Cella sobre el boom de les publicacions d'artista, la recuperació de tècniques d'impressió considerades obsoletes, la falta de risc de les col·leccions institucionals, la professionalització i la generació digital.

Rogelio López Cuenca crea obres que propicien "una confusió, un extranyament, una desfamiliarització" que obliga a replantejar a l'espectador la pròpia posició respecte a la peça i les seves implicacions semàntiques, polítiques o estètiques.

Meireles té l’habilitat de donar forma a idees filosòfiques amb gestos mínims i una gran economia de mitjans. Els seus processos són simples, fruit de la seva habilitat per no complicar les coses. A FONS ÀUDIO #45 Meireles parla sobre les seves obres a la Col·lecció MACBA.

Malcolm Le Grice parteix de “Berlin Horse”, la seva obra de 1970 present a la Col·lecció MACBA, per parlar també de cinema expandit, estructuralisme materialista, latència, suspens i la representació del temps al seu treball.

ENG Mircea Cantor parla sobre la seva obra "Chaplet" (2007), sobre l'impacte de les fronteres i la societat de control, i sobre la ressonància poètica de les petjades, els materials i d’altres rastres físics.

CAS Carlos Garaicoa ens parla sobre els seus anys de formació a Cuba, la necessitat imperant de superar els relats post-colonials, la seva faceta d’activista cultural i sobre la seva obra "Yo no quiero ver más a mis vecinos" (2006), que forma part de la Col·lecció MACBA.

A FONS ÀUDIO #41 Adrian Melis ens parla sobre l’art cubà actual, sobre els seus anys de formació a la Cátedra de Arte Conducta de Tania Bruguera, sobre la utilitat de l’art, sobre sistemes productius, mercaderies, somnis i paradoxes.

Martí Anson és un artista de múltiples registres que amb les seves obres amplia i redefineix els límits dels espais expositius, les possibilitats de la recepció artística i la condició mateixa de l’artista. A FONS ÀUDIO #40 Anson ens parla dels seus estius de la infància a La Garrotxa, dels seus anys de formació, dels públics de l’art, els límits del museu i els transvasaments entre realitat i ficció.

Iván Argote és un artista multifacètic que, a través de mitjans com ara el video, la fotografia, l’escultura, la performance i la instal·lació, qüestiona la noció de patrimoni i posa a prova els esdeveniments que regeixen el nostre context social, polític i íntim. A FONS ÀUDIO #39 l’Iván ens parla de la família com a petita unitat social; de “pilatunas” i carícies; del canvi d’escala com a eina crítica; i dels residus arqueològics que portem dins.

Dora García desenvolupa projectes que tendeixen al creixement infinit recorrent a pràctiques com el teatre invisible, les notes a peu de pàgina o l'exploració per serendipia. A FONS ÀUDIO #38 ens parla sobre els seus projectes, els seus mètodes de treball i els inesgotables transvasaments històrics entre psicoanàlisis i literatura.

Manolo Laguillo (Madrid, 1953) és fotògraf, assagista i catedràtic de fotografia a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Les seves representacions urbanes, austeres i despoblades, il·lustren els processos de transformació de les metròpolis contemporànies. A FONS ÀUDIO #37 Manolo Laguillo ens parla dels seus processos de treball amb la càmera de gran format; dels seus passejos per la perifèria; de bassals, asfalt i ruïnes; de les possibilitats del color i el blanc i negre; la sensualitat de la còpia en paper; i dels vincles entre música i fotografia.

La materialitat esmunyedissa dels objectes més difícils de rastrejar: de l'arsènic que enverina els pous de Bangladesh, al relat de Nabil Ahmed, fins a les supersticions que envolten el Pou Superprofund de Kola a Rússia, segons Arie Altena, o la biologia del calamar de l'infern en un passatge del "Vampyroteuthis Infernalis" de Vilém Flusser, llegit per AGF.

Mitjançant un conjunt de pràctiques orientades a inspeccionar tots els plecs i estrats psicològics del real, Matt Mullican passeja al voltant de nocions com ara virtualitat, cosmologia, subjectivitat o teatre de la memòria. A FONS ÀUDIO #36 ens parla sobre la vida a l'altre costat del mirall, les diferents maneres de manipular un cadàver i la capacitat inesgotable de la ment humana per construir mons imaginaris o paral·lels.

Les estructures essencials de Patricia Dauder són el resultat de dilatats processos de treball, que li permeten establir un diàleg fluctuant entre l'observació del món físic, l'experimentació amb la matèria i l'anàlisi dels sistemes de representació. A FONS ÀUDIO #34 Patricia Dauder parteix de l'obra "Maqueta #1" per endinsar-nos en les claus del seu procés creatiu i parlar-nos sobre viatges, ruïnes, colors, textures i altres inquietuds que van conformant les seves cosmologies.

Daniela Ortiz i Xose Quiroga desenvolupen una obra artística de recerca i acció on col·lisionen els relats colonials, els sistemes de control migratori i els consensos que sostenen l'estat-nació. A Fons Àudio #34, Ortiz parla sobre les seves maneres de fer, sobre les diverses formes de posar en circulació els sabers amagats i la nomenclatura de monuments colonials que habiten la ciutat.

Explorant el pòsit especulatiu que conté el còmic com a format cultural, Francesc Ruiz convoca nocions com deriva, desig, fan, finestra, vinyeta o contra-història. A FONS ÀUDIO #33 ens explica els seus projectes, sobre el contingut ideològic implícit en el display dels quioscs i l’habilitat del còmic per reorganitzar els usos de la ciutat.

L'artista, crític i comissari d'exposicions Jorge Ribalta ens parla sobre els seus processos de treball; sobre les confluències entre pràctiques artístiques i pràctiques socials; i sobre les relacions entre creació, gaudi i coneixement.

Alfons Borrell és un dels màxims representants de la pintura abstracta catalana. La seva obra s'ha anat consolidant lentament com un cos expressiu propi d'una gran intensitat i solidesa. La seva pintura constitueix un cas singular dins dels moviments artístics que han definit la modernitat al nostre país, a la segona meitat del segle XX. A FONS ÀUDIO #31 Alfons Borrell ens ofereix un recorregut intimista a través de la seva biografia pictòrica, mentre reflexiona sobre l'art i la vida, la memòria i el record, la natura i el paisatge.

L’antropòleg Martin Holbraad i l’artista i comissari Quim Pujol parlen del monstruós, l’altredat, l’híbrid, l’agència de l’objecte, l’alienígena i el fetitx.

Mitjançant la utilització de materials efímers, Carlos Bunga aborda una galàxia de nocions complexes, com ara la fragilitat, la transitorietat, la mutació o l’accident. A FONS ÀUDIO #30 ens parla sobre els seus primers assajos videogràfics, la manera en què té lloc el seu procés de treball i la temporalitat imminent a totes les arquitectures.

Sergi Aguilar ens parla sobre els seus inicis en el camp de l'orfebreria, sobre postmodernisme a l’Espanya dels 80, i ens ofereix un recorregut per la seva trajectòria artística i els seus mètodes de treball a partir de l'anàlisi de les seves obres presents a la Col·lecció MACBA.

David Crowley repassa la relació d'Oskar Hansen amb l'escena electroacústica polonesa del segle XX, i el paper de l'estudi experimental de ràdio a Varsòvia en l'entramat musical des de finals dels anys cinquanta fins al redisseny de Hansen als anys seixanta.

Joan Fontcuberta ens parla sobre els seus anys de formació, sobre els processos d’incorporació de la fotografia al món de l’art, sobre postfotografia i sobre les seves obres a la Col·lecció MACBA.

RADIOACTIVITAT observa de prop dos ràdios lliures seminals, la bolonyesa Radio Alice i la parisenca Radio Tomate, com a singulars casos d'estudi en els quals conflueixen l'autogestió, l'organització descentralitzada i el DIY. La mini-sèrie serveix d'introducció al moviment de la ràdio lliure, que a les acaballes dels setanta va emergir en diverses parts del món a partir de la necessitat de donar veu a actors desvinculats de l'establishment mediàtic: una alternativa al relat del poder que es pot llegir també com l'avantsala a l'estructura horitzontal i rizomàtica de les xarxes digitals.

RADIOACTIVITAT observa de prop dos ràdios lliures seminals, la bolonyesa Radio Alice i la parisenca Radio Tomate, com a singulars casos d'estudi en els quals conflueixen l’autogestió, l’organització descentralitzada i el DIY. La mini-sèrie serveix d’introducció al moviment de la ràdio lliure, que a les acaballes dels setanta va emergir en diverses parts del món a partir de la necessitat de donar veu a actors desvinculats de l’establishment mediàtic: una alternativa al relat del poder que es pot llegir també com l’avantsala a l’estructura horitzontal i rizomàtica de les xarxes digitals.

Lawrence Abu Hamdan investiga sobre la política contemporània de l'escolta i el paper de la veu en l'àmbit legal.

Jordi Colomer reflexiona sobre els usos de l'escriptura, l'arquitectura i la representació, i ens ofereix un recorregut per les seves obres presents en la Col·lecció MACBA.

Talls, plecs, escales, objectes sonors, diagrames, quimeres. Els artistes Erick Beltrán i Florian Hecker exposen diferents teories sobre objectes en relació a les seves respectives pràctiques artístiques.

Francesc Abad planteja un recorregut per la història de l'art espanyol i català de les últimes quatre dècades, a través de l'anàlisi de les seves obres presents en la Col·lecció MACBA.

Amb motiu de l'exposició "Just davant nostre", Javier Calvo i Víctor Nubla proposen una peça inspirada en la Dream Machine de Brion Gysin.

Eulàlia Valldosera parla sobre els inicis de la seva carrera, sobre els seus usos de la llum, la seva condició de dona, els seus processos creatius i sobre algunes de les seves obres presents a la Col·lecció MACBA.

Aclaparats pel discurs institucionalitzat de la política i els economistes, convidem artistes, filòsofs, investigadors i poetes a posar en comú quines són les implicacions, positives i negatives, de la crisi estructural que estem vivint, i a imaginar un futur incert.

Antoni Abad traça un recorregut des dels seus primers treballs escultòrics fins als projectes col·lectius de comunicació mòbil actuals, passant per les videoinstal·lacions i el net.art.

Oriol Vilanova treballa amb diversos materials provinents de mercats de les puces: postals, llibres i altres documents que col·lecciona, classifica i recompon per tal de crear nous recorreguts mentals.

Les fotografies de Xavier Ribas disseccionen els processos de transformació de les metròpolis contemporànies i les formes de vida i habitabilitat que aquests canvis generen.

OBJECTUALITAT és una sèrie de podcasts que aborda noves perspectives sobre el rol de l'objecte en l'art i la filosofia contemporànies. Les primeres entrevistes d’aquesta sèrie van tenir lloc durant el seminari Coreografia expandida. "Situacions, moviments, objectes...", que es va dur a terme al MACBA el març de 2012.

Nascut a Salt Lake City però resident a París, Eric Baudelaire treballa amb diferents formats per aproximar-se a documents i esdeveniments històrics amb una forta càrrega política. A FONS ÀUDIO #21 posa en context les idees i procediments de l'obra a la Col·lecció MACBA "The Anabasis of May and Fusako Shigenobu, Masao Adachi, and 27 Years Without Images", 2011.

Presentada a las sales del Museu el 23 de febrer de 2013 com a part del programa MACBA és viu, "Cascando. Variacions per a una altra peça dramàtica" utilitza un text radiofònic de Samuel Beckett, adaptat i produït per Joan Morey.

Fa més de vint anys que Sandra Balsells documenta i denuncia amb la seva càmera l'impacte que les catàstrofes bèl·liques, naturals i socials exerceixen sobre les persones. El seu és un fotoperiodisme humanista, combatiu i poètic que radiografia els conflictes del nostre temps, que ens brinda imatges per construir discursos crítics i articular la nostra memòria visual.

Aclaparats pel discurs institucionalitzat de la política i els economistes, convidem artistes, filòsofs, investigadors i poetes a posar en comú quines són les implicacions, positives i negatives, de la crisi estructural que estem vivint, i a imaginar un futur incert.

A mig camí entre l'artista d'avantguarda i l'activista, Eulàlia Grau està considerada una de les veus més reivindicatives d’una generació que va impulsar profunds valors de canvi durant els darrers anys del franquisme i els primers de la transició. A partir d'imatges extretes dels mitjans de comunicació l’artista denuncia les perversions i les injustícies del sistema capitalista i els seus diferents mecanismes de control, repressió i pervivència.

L'artista mexicà Erick Beltrán reflexiona sobre les formes de legitimació de la informació a partir d'un procés de manipulació i reutilització de discursos en material editat.

Aclaparats pel discurs institucionalitzat de la política i els economistes, convidem artistes, filòsofs, investigadors i poetes a posar en comú quines són les implicacions, positives i negatives, de la crisi estructural que estem vivint, i a imaginar un futur incert.

Aclaparats pel discurs institucionalitzat de la política i els economistes, convidem artistes, filòsofs, investigadors i poetes a posar en comú quines són les implicacions, positives i negatives, de la crisi estructural que estem vivint, i a imaginar un futur incert.

ICSID, Eivissa, 1971 va ser molt més que un congrés, va ser una experiència de socialització que va trencar amb els esquemes artístics, intel·lectuals i comportamentals de tota una generació de creadors. Com diu el crític Daniel Giralt-Miracle, allà ell es va veure “enterrar el Noucentisme i néixer la generació del disseny”.

Les instal·lacions de Judith Barry són una cruïlla de disciplines (arquitectura, escultura, cinema, vídeo, performance) forjada als anys setanta com a fruit de l’arribada de les teories de la postmodernitat al món de l’art. Bona part del treball de Barry, molt vinculat al feminisme, tracta qüestions al voltant de la identitat de gènere i de la relació del subjecte amb l’entorn urbà.

L'ICSID d'Eivissa va inaugurar una nova manera d’entendre el disseny i de concebre la pràctica artística. El congrés es presenta avui com una cita clau per entendre conceptes com l'intercanvi, la participació, la sostenibilitat, la solidaritat, les noves relaciones indústria-societat i el paper de l’art.

"LA UTOPIA ÉS POSSIBLE. ICSID. EIVISSA, 1971" és una mini-sèrie de tres episodis realitzada a partir de la recerca de l'exposició homònima, que rememora l'experiència del VII Congrés de l'International Council of Societies of Industrial Design (ICSID). El projecte reconstrueix l'experiència a través dels testimonis d'alguns dels seus protagonistes amb la intenció de crear un relat coral del moment.

Perejaume sempre ha sentit fascinació pel poder xamànic de la mimesi. A través de l'escriptura, de la pràctica artística i d’inacabables caminades pel seu entorn natural, l'artista ha anat traçant els seus particulars relats paisatgístics, a mig camí entre la figuració, la imaginació i la reflexió teòrica.

De les classificacions obsessives a les antipintures, de la reflexió constant sobre el paper de l’espectador a les modificacions imperceptibles, l’obra d'Ignasi Aballí és alhora hermètica i propera. Un equilibri delicat entre concepte i forma que beu de la quotidianitat, de la literatura i del cinema per parlar d’absències, filtres, ficcions i límits.

L'obra del compositor català Josep Maria Mestres Quadreny és una interessant cursa per deixar enrere els motlles del passat mitjançant una postura estètica i metodològica que durant la segona meitat del segle XX el va col·locar a l'avantguarda de la nova música a Europa.

A l'obra d'Àngels Ribé l'espai, la natura i el propi cos esdevenen elements articuladors d'una poètica de la fragilitat basada en la desenfatització de l'objecte artístic, l'ús de materials poc convencionals i la reivindicació de l'efímer.

Kristin Oppenheim utilitza les propietats dramàtiques de la seva pròpia veu per a articular unes instal·lacions sonores i visuals que envolten l'espectador en ambients hipnòtics plens de relats potencials.

L'obra de Muntadas és un estudi exhaustiu del procés comunicatiu i de les seves múltiples implicacions en la societat. A FONS ÀUDIO # 11, l'artista català repassa algunes de les obres que formen part de la Col·lecció MACBA, i les situa en un marc general de producció i evolució conceptual des dels anys setanta fins a l'actualitat.

L'obra d'Ibon Aranberri (Itziar-Deba, Guipúscoa, 1969) analitza les relacions entre la natura i la cultura, i posa de manifest els abusos ideològics que els poders de torn exerceixen sobre el territori.

Les obres de Rita McBride se situen en un terreny fronterer entre l'escultura, l'arquitectura i el disseny industrial. Partint d'una apropiació crítica d'objectes de la vida quotidiana, l'artista modela peces enigmàtiques que ens obliguen a qüestionar-nos la naturalesa dels símbols que conformen la nostra cultura.

Pep Duran advoca per un espectador-actor actiu que estigui disposat a transitar per les seves obres carregant-les de significats personals i intransferibles. Col·leccionista d'objectes apassionat, la seva producció artística està indissolublement lligada a l'ús de materials de rebuig o de contenidor.

A través de pel·lícules, textos, sons, fotografies, pintures i altres materials, The Otolith Group reflexiona sobre la naturalesa de la percepció i analitza el paper que els documents i les imatges tenen en la construcció dels relats del món postcolonial.

En la seva doble faceta de director i productor, Pere Portabella (1929) ha desenvolupat des dels anys seixanta un treball profund de renovació dels codis del llenguatge cinematogràfic.

En aquest programa observem què passa quan tractem les obres visuals com si fossin àudio. En la majoria de casos, els sons dels treballs visuals funcionen perfectament com experiències d'escolta autònomes.

Benet Rossell és un creador difícil de catalogar ja que inventa contínuament maneres de fer. Utilitza múltiples formes i perverteix els formats per donar-los noves possibilitats: el dibuix esdevé text, l'acció parteix de l'escriptura, el cinema es converteix en una reflexió poètica del temps.

Quan la televisió col·lisiona amb l'art sonor, sorgeix una nova i desconcertant banda sonora, concebible únicament com el producte del sampleig, reciclatge i remescla compulsiva de materials provinents de l'esfera televisiva. En aquesta selecció escoltarem deu peces de la llarga història de treballs sonors inspirats o directament relacionats amb el món de la televisió.

Jef Cornelis és un dels pioners en la investigació del llenguatge televisiu en relació amb el videoart, el documental, la lectura de la història des del present, així com de l'anàlsi del que significa fer una pel·lícula.

L'obra sonora de Gil J Wolman, sovint ignorada, anticipa la poesia sonora i constitueix una de les forces vives de la poesia lletrista. Aquest programa de ràdio reconstrueix el vincle entre el lletrisme, la poesia sonora i l'obra d'algunes figures aïllades però essencials en aquest camp.

Aquesta audioruta recorre diferents espais que durant els anys 70 van servir de plataforma de trobada, discussió i producció col·lectiva independent.

L'obra de Deimantas Narkevičius és una investigació sobre la percepció de la història i els mecanismes que la transformen a partir de diverses utopies i ideologies. Les seves pel·lícules debaten qüestions universals sobre les nostres obligacions morals i polítiques amb la història i la memòria.

"Ombres del progrés" reuneix una selecció de temes que van jugar un paper importat durant el viatge d'Armando Andrade Tudela a Marcahuasi, on va rodar la pel·lícula que duu el nom d'aquest estrany paratge.

"Ombres del progrés" reuneix una selecció de temes que van jugar un paper importat durant el viatge d'Armando Andrade Tudela a Marcahuasi, on va rodar la pel·lícula que duu el nom d'aquest estrany paratge.

El treball d'Armando Andrade Tudela (1975, Lima, Perú) explora manifestacions de conceptes relacionats amb la modernitat i el sentit d'allò històric.

Aquest programa recorre l'obra i trajectòria de John Cage amb la intenció d'explorar i aprofundir en la seva especial relació amb la ràdio, ja sigui com instrument o com mitjà de comunicació de les seves idees i obres.

En aquest programa John Baldessari repassa alguns dels aspectes crucials de la seva aproximació a l'art; des de la seva relació amb el cinema, el llenguatge i la lingüística a l'impacte en la seva obra de l'evolució de les tècniques de reproducció fotogràfica.

L'obra d'Esther Ferrer (Sant Sebastià, 1937) es caracteritza per un minimalisme metòdic, en el qual els objectes quotidians i el seu propi cos es converteixen en els elements principals.

Com a complement a l'exposició "L'anarquia del silenci. John Cage i l'art experimental" i "Ray Johnson. Completa-ho i retorna-ho, sisplau", aquest programa documenta el moviment Fluxus, una xarxa internacional d'artistes que va sorgir a Nova York al començament dels anys seixanta.

Aquest programa és un complement sonor a l'exposició "El Mal d'escriptura. Un projecte sobre text i imaginació especulativa" que presenta una versió del modernisme agradable, humorosa i divertida.

Sovint reduït a una mena de "psicodelia Made in Brazil", Tropicália és en realitat una reinvenció de la música popular brasilera on tenen cabuda tant elements locals com foranis, moderns i tradicionals, amb totes les contradiccions i tensions que això comporta. Comissariat per Raül G. Pratginestós.

Muñoz recupera textos de patents trobades durant els seus dies de lectura a la New York Public Library en les quals es parla de materials, tècniques de construcció i formes constructives per a evitar l'eco en l'interior dels espais.

"Will it Be a Likeness" és probablement l'obra més teatral i menys musical que va produir Juan Muñoz.

"A Man in a Room, Gambling" (1992) gira entorn dels trucs de cartes, molt comuns als repertoris dels mags però també al carrer.

A "Building for Music", Juan Muñoz analitza, amb la col·laboració d’Alberto Iglesias, la influència de l’arquitectura en la música i en la composició.

Una proposta d'Asier Mendizabal que traça un itinerari molt particular per himnes, marxes, cors i txaranga amb resultats y relacions de significat inesperat.

Un programa dirigit i conduït per Serge Guilbaut en relació a l'exposició "Sota la bomba" amb el Be-Bop, el swing i el jazz com a fil conductor.

Un programa dirigit i conduït per Serge Guilbaut en relació a l'exposició "Sota la bomba" amb el Be-Bop, el swing i el jazz com a fil conductor.