ESPECIALS

Conversem amb Diego Falconí Travez, Lucía Piedra Galarraga i Karo Moret sobre esclavisme i amor, la caribenyització de les identitats i la violència entesa com un recurs possible. Comparteixen afectes, fòbies, autofàgies i objectes inquietants. I esmicolen el llatí davant de la màscara del gai, la sortida de l’armari com una promesa liberal i el re-sentiment com una forma circular que impedeix que la memòria desaparegui. 

Conversem amb Diego Falconí Travez, Lucía Piedra Galarraga i Karo Moret sobre esclavisme i amor, la caribenyització de les identitats i la violència entesa com un recurs possible. Comparteixen afectes, fòbies, autofàgies i objectes inquietants. I esmicolen el llatí davant de la màscara del gai, la sortida de l’armari com una promesa liberal i el re-sentiment com una forma circular que impedeix que la memòria desaparegui.  

Conversem amb Efraín Foglia, membre fundador de guifi.net i investigador, docent i dissenyador de plataformes d'interacció física i digital, sobre els reptes de la Xarxa de Ràdios Comunitàries de Barcelona i el vessament de la ràdio cap al digital. I per això, parlem des del nostre context, amb un ull posat en els episodis d'activisme i experimentació a les pràctiques radiofòniques: des de les lluites per les infraestructures de telecomunicació, a les ràdios lliures i la militància en l'FM, l'exemple de les ràdios comunitàries a l’Amèrica Llatina, fins al boom de la ràdio per Internet i les comunitats digitals.

Conversem amb Lucía Piedra Galarraga, Diego Falconí Travez i Karo Moret del Grup de pensament, pràctiques i activismes afro/negres sobre altars, ekekos, nefands, Santa Bàrbara i les Siameses de Valdivia. De la seva mà, analitzem les polítiques del cabell, el sucre com a producte estrella de les rutes del Carib, i la destresa de la cendra per a evidenciar l'extermini de les antigues comunitats sodomites andines.

Peter Downsbrough parteix de les seves peces a la Col·lecció MACBA per parlar d’una relació de gairebé mig segle amb la fotografia, i de com aquesta encaixa en el trencaclosques de tècniques i disciplines que componen el seu vocabulari artístic. Parlem d’espai, de ciutat, de línies invisibles i de la mirada crítica que travessa de manera subtil la seva pràctica.

Aquest projecte de la investigadora i comissària Marta Echaves presenta una trama de relats personals complementaris i entrecreuats per a reconstruir la història silenciada d'una generació marcada per l'heroïna i el SIDA durant la dècada dels anys vuitanta a la Espanya postdictatorial.

Mines de liti, sectes trotskistes, caixes negres, èxodes planetaris, arquitectura augmentada, una ciutat tan gran com tota la Terra, la mitologia d’Area 51. McKenzie Wark, Liam Young i Mette Edvardsen creuen aquestes i d’altres idees en un intent de pensar en l’espai com alguna cosa més que un medi. L’espai com a objecte.

L'expert en estudis de mitjans Matthew Fuller ens parla dels orígens i el llegat de la cultura de la ràdio pirata a Londres, centrant-se especialment en aquest fèrtil període de renaixement DIY, en el qual la ràdio va recuperar un rol de protagonista en un context àvid de canals alternatius abans de l'arribada d'internet.

Coses que són més que coses: encreuaments de relacions socials, petrificacions de desitjos i energies, rèpliques disfressades de quotidianitat. Imatges, microones, post-its, diners, inhaladors, formatge. Parlem amb Hito Steyerl, Helen Hester i Roula Partheniou d'aquestes i d'altres idees. Perquè les coses no són mai ben bé el que semblen.

El 1953, després del primer concert de música electrònica de la ràdio sueca i la Societat Fylkingen amb Pierre Henry i Pierre Schaeffer, l'artista suec Öyvind Fahlström va escriure un manifest per a la poesia concreta. Més d'una dècada després, la ràdio sueca va emetre la seva peça "Fåglar I Sverige” (Aus a Suècia). Al llarg de les següents dècades, la complexitat i l'ampli espectre de produccions gestades a l’Elektronmusikstudion (EMS), fundat l’any 1964 per Karl-Birger Blomdahl, el van convertir en un punt de trobada d’artistes. Però mentre l'escena text-sound entrava i sortia del Sound Workshop, Knut Wiggen, el primer director de l’EMS, invertia tota la seva energia en el somni futurista de crear un estudi de música per ordinador de nivell internacional.