FONS ÀUDIO #58 Lucía C. Pino
- 00:01 La curiositat com a motor
- 02:54 ¿Què és objecte? ¿Què és escultura?
- 06:28 Pensar l'escupltura espacialment
- 08:45 La possibilitat de simbiosi i no parassitisme
- 16:07 Context: de l'autogestió a la galeria
- 19:24 Un espai de cura extrema
- 20:15 "Non-slave tenderness": un títol poètic per parlar d'intuicions
- 23:37 Glitchejar la realitat
- 31:09 Girs de sentit
- 36:44 La tendresa i la cristalització de la viscositat
- 42:00 Les condicions de treball
- 44:32 Estar en relació
- 46:00 Moltes maneres de fer esculptura: moltes vegades el material no et deixa fer el que tu vols i la ficció de perdurabilitat
- 52:25 La possibilitat de l'art de canviar i afectar el pensament
L'artista Lucía C. Pino enfoca el seu treball escultòric com una conversa amb els materials, els mitjans i l'entorn, tant en relació amb la seva procedència com amb el lloc a ocupar, emfatitzant amb cada gest la seva dimensió performativa i d'interdependència. Una pràctica difícil d’acotar, que es deixa travessar per un ampli espectre d'interessos, referències i inquietuds, entre les quals la Lucía inclou els rituals de lectura, l'escriptura i el fer amb altres. Amb un clar tarannà transfeminista, els seus assemblatges li serveixen per a especular sobre una realitat complexa i íntima alhora, posant en diàleg la materialitat amb l'espai i les relacions que el dispositiu art pot generar.
A FONS ÀUDIO #58, Lucía C. Pino introdueix “Non-Slave Tenderness”, un treball desenvolupat específicament per a l’Espai 13 de la Fundació Miró el 2018, del qual la Col·lecció MACBA acull tres peces: “Peça 2 Non-Slave Tenderness 113 1331”, “Peça 3 Non-Slave Tenderness 113 1331”, i “Peça 5 Non-Slave Tenderness 113 1331”, 2018. Parlem amb la Lucía sobre tendresa, sobre la cristal·lització de la viscositat i el fluid que es condensa en el seu treball. Obrim també un vocabulari en constant desenvolupament i revisió, gràcies al qual se'ns apareixen nocions prestades com ara bust i pell, per tal de pensar no només en volumetria i estructura, sinó en les seves relacions amb el cos. I molt tímidament emergeix la (fràgil, però real) il·lusió de pensar en la possibilitat de l'art de canviar i afectar el pensament.