• 00:01 La feina bruta
  • 01:26 Intro
  • 03:30 Polítiques de lerror
  • 05:01 No fer les coses bé
  • 05:43 Error i tecnologia
  • 06:19 Codi obert: del terreny del software a l'espai corporal
  • 08:03 Desclassificació bibliogràfica. La parcialitat d'allò universal
  • 12:40 Com habitar el nostre pensament (o com desamoblar i amoblar el nostre cap)
  • 15:58 Metodologies subnormals
  • 20:53 L'amistat com a mètode d'investigació
  • 24:16 Pensar amb alta gent: contagis i contaminacions
  • 26:00 Ser apàtrida
  • 30:45 Transfeminisme antirracista. Aportar complexitat
  • 33:35 Las polítiques identitèries són polítiques comunitàries
  • 39:09 Espais no mixtes vs. espais "per a tots"
  • 43:55 Escriptura i llenguatge
  • 49:17 La ràbia i la ira, combustibles per a l'acció
  • 52:02 Pràctiques autoinstituents
  • 54:30 Projectes de autoocupació feminista
  • 58:55 Processos pedagògics: investigacions i exposicions al CED
  • 63:16 Pedres precioses
  • 65:33 "Arxiu desencaixat", 2018, MACBA.
  • 71:03 Treballar en col·lectiu
  • 65:55 Quan la filosofía entra en una capsa de mistos
04/03/2021 77' 43''

Castellà

Lucía Egaña, "Mi cuerpo es un campo de batalla"

Lucía Egaña és artista, escriptora, docent i activista transfeminista antiracista. Va néixer a Münster, Alemanya, va créixer a Xile i va migrar a Barcelona, on resideix. Investigadora desadaptada, fa anys que posa en pràctica diferents protocols per a autoinstituir pràctiques i espais articulats des del col·lectiu, com l'Instituto de Estudios del Porno, la Musea M.A.M.I., el Centro de Estudios de la Naturaleza Extractiva o la Cooperativa de Técnicas. La seva metodologia indisciplinada -o subnormal, com l’anomena ella mateixa- reivindica l’esperpèntic, el brut i el marginal com un camp fèrtil per a posar a prova diferents dispositius relacionals, formatius i/o artístics. Experiments diversos que tan aviat s'ancoren en les pedagogies informals i els sabers subalterns, com poden prendre la forma d'arxius dissidents o instal·lacions, vídeos i àudios en el seu estat més larvari. En tots ells, Lucía reflexiona obstinadament sobre el perill d'assumir com a universals pràctiques que són parcials i persisteix en el gest d'anul·lar la relació jeràrquica entre el subjecte que investiga i el subjecte/objecte a ser investigat.

En aquest podcast conversem amb Lucía Egaña sobre processos pedagògics, dissidència bibliogràfica, escriptura salvatge i sobre el potencial generatiu i afirmatiu de la ràbia. Parlem sobre polítiques identitàries, espais no mixtos, l'amistat com a motor dels processos de recerca, i la potència del que s'articula des de la informalitat i els afectes.

Entrevista: Verónica Lahitte, Antonio Gagliano, Violeta Ospina, Anna Ramos. Edició: Verónica Lahitte i Antonio Gagliano. So: llibreria de sons RWM.
Compartir
Son[i]aqueerpedagogia radicalantirracismeerotisme#PEImacbaLucía EgañaCreative Commons#8M

Programes de RWM relacionats