Son[i]a #326 Lucía Egaña
- 00:01 La feina bruta
- 01:26 Intro
- 03:30 Polítiques de lerror
- 05:01 No fer les coses bé
- 05:43 Error i tecnologia
- 06:19 Codi obert: del terreny del software a l'espai corporal
- 08:03 Desclassificació bibliogràfica. La parcialitat d'allò universal
- 12:40 Com habitar el nostre pensament (o com desamoblar i amoblar el nostre cap)
- 15:58 Metodologies subnormals
- 20:53 L'amistat com a mètode d'investigació
- 24:16 Pensar amb alta gent: contagis i contaminacions
- 26:00 Ser apàtrida
- 30:45 Transfeminisme antirracista. Aportar complexitat
- 33:35 Las polítiques identitèries són polítiques comunitàries
- 39:09 Espais no mixtes vs. espais "per a tots"
- 43:55 Escriptura i llenguatge
- 49:17 La ràbia i la ira, combustibles per a l'acció
- 52:02 Pràctiques autoinstituents
- 54:30 Projectes de autoocupació feminista
- 58:55 Processos pedagògics: investigacions i exposicions al CED
- 63:16 Pedres precioses
- 65:33 "Arxiu desencaixat", 2018, MACBA.
- 71:03 Treballar en col·lectiu
- 65:55 Quan la filosofía entra en una capsa de mistos

Lucía Egaña és artista, escriptora, docent i activista transfeminista antiracista. Va néixer a Münster, Alemanya, va créixer a Xile i va migrar a Barcelona, on resideix. Investigadora desadaptada, fa anys que posa en pràctica diferents protocols per a autoinstituir pràctiques i espais articulats des del col·lectiu, com l'Instituto de Estudios del Porno, la Musea M.A.M.I., el Centro de Estudios de la Naturaleza Extractiva o la Cooperativa de Técnicas.
La seva metodologia indisciplinada -o subnormal, com l’anomena ella mateixa- reivindica l’esperpèntic, el brut i el marginal com un camp fèrtil per a posar a prova diferents dispositius relacionals, formatius i/o artístics. Experiments diversos que tan aviat s'ancoren en les pedagogies informals i els sabers subalterns, com poden prendre la forma d'arxius dissidents o instal·lacions, vídeos i àudios en el seu estat més larvari. En tots ells, Lucía reflexiona obstinadament sobre el perill d'assumir com a universals pràctiques que són parcials i persisteix en el gest d'anul·lar la relació jeràrquica entre el subjecte que investiga i el subjecte/objecte a ser investigat.
En aquest podcast conversem amb Lucía Egaña sobre processos pedagògics, dissidència bibliogràfica, escriptura salvatge i sobre el potencial generatiu i afirmatiu de la ràbia. Parlem sobre polítiques identitàries, espais no mixtos, l'amistat com a motor dels processos de recerca, i la potència del que s'articula des de la informalitat i els afectes.