FONS ÀUDIO #55 Núria Güell
- 00:01 Jo treballo amb el real.
- 00:24 El 2004 me’n vaig a Cuba.
- 03:37 Acabo escultura. Entro en crisi amb la pràctica artística. La responsabilitat de tenir veu pública. El vincle amb l'altre.
- 06:10 Retorn a Cuba. Cátedra Arte de Conducta de Tania Bruguera. “Acceso a lo denegado” (2008).
- 07:50 Privilegis. El poder del passaport.
- 09:30 M'oferiré com a esposa al cubà que m'escrigui la carta d'amor més bonica del món. “Ayuda Humanitaria” (2008-2013).
- 14:29 Un dispositiu per a subvertir les lleis d'estrangeria.
- 16:46 Tibar els límits des del món de l'art. Els privilegis sempre operen però no són tan fixos com la gent pensa.
- 21:10 Còmplices, no col·laboradors.
- 21:54 Poso la càmera a tot arreu. Processos d'edició.
- 23:55 Si l'obra es ven, ens repartim els beneficis a parts iguals.
- 26:58 Pel·lícula d'amor de dissabte a la tarda.
La pràctica artística de Núria Güell (Vidreres, 1981) s'origina sempre a partir d'una contradicció o conflicte social pel qual l'artista se sent interpel·lada o directament afectada. S'inicien així llargs processos de treball col·laboratiu en els quals l'escolta, la recerca legal, la negociació, la confrontació i també les complicitats i els afectes es converteixen en eines creatives primordials. La seva és una pràctica de vida, des de la qual assumeix riscos legals, físics i emocionals. A FONS ÀUDIO #50 Núria Güell ens parla sobre els processos, converses, recerca i formalització que van acompanyar Ajuda Humanitària (2008-2013), peça que inicia durant els seus anys d'estada a Cuba i que, des de 2021, forma part de la Col·lecció del MACBA.
Imatge: "Ajuda humanitària", 2008-2013. Col·lecció MACBA. Dipòsit de la Generalitat de Cataluña. Col·lecció Nacional d'Art Contemporani. © Núria Güell