FONS ÀUDIO #56 Fito Conesa
- 00:01 La vista de Pegàs
- 02:15 "Helicon" i altres vincles emocionals
- 06:43 El paisatge no és decorat
- 08:50 Invocació a l'altra part del món
- 11:44 Drons, càmeres i família: una producció més complexa
- 14:15 La fi del món comença aquí
- 15:13 Temps geològic, humà, íntim
- 18:18 Per tu que no quedi
- 19:56 Fracking o les trompetes de l'apocalipsi
- 21:24 Un espectador expectant
- 24:43 El no-fer i el temps de reflexió
- 27:29 Un gir
- 35:10 Obrir fissures a l'estructura del precari

Fito Conesa habita multitud de llenguatges i disciplines, estirant el xiclet de la seva pràctica per a enganxar-li sabers, metodologies i converses, que sovint es troben fora del cub blanc. Mitjançant estratègies poètiques i gestos que transiten entre el visual i el sonor, aborda altres imaginaris del temps i provocacions de canvi. I entre capes i capes de significats, musicalitats i complicitats, gairebé fa transparent la labor de mediació, d'escolta i de fer amb altres, que informa el seu treball.
A FONS ÀUDIO #56, Fito Conesa ens obre els bastidors de “Helicon” (2019), una postal visual i sonorament colpidora, en la qual una banda de set instruments de vent invoca la fi del món des d'un paisatge gairebé apocalíptic, en el qual el temps geològic, el temps humà i l'íntim es fonen en un de sol.