FONS ÀUDIO #54 Eugènia Balcells

A FONS ÀUDIO #54 repassem amb Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) moments d'una vida dedicada a l'art i ens detenim en l'anàlisi de les seves obres de la Col·lecció MACBA. Balcells és filla i neta d'arquitectes i inventors. Aquesta experiència marca des de petita la seva relació amb els espais i la recerca. Així com el jardí de la besàvia materna, d'ascendència birmana, la convida a relacionar-se amb la natura i els seus misteris com a recer vital.

Balcells es diploma en Arquitectura Tècnica a Barcelona i el 1968 es trasllada a Nova York, on cursa un màster en Art a la Universitat d’Iowa. Des de llavors alterna vida i feina entre Barcelona i Nova York. A la meitat dels anys setanta, quan arrenca amb les seves primeres instal·lacions i peces en vídeo, Balcells parteix d'un enfocament sociològic que la duu a esmicolar amb mirada crítica i no exempta d’humor la tirania que la societat de consum i els mitjans de comunicació de masses exerceixen sobre els rols de gènere, els hàbits de consum i les relacions psicoafectives amb les quals habitem el món. A aquesta etapa pertanyen obres com la instal·lació Supermercart (1976), un minuciós catàleg d'objectes quotidians de consum ordenats alfabèticament i exposats en grans tires de plàstic que, quan es van presentar per primera vegada a la Sala Vinçon de Barcelona, estaven a la venda, per a recordar-nos que en aquesta societat tot està en venda.

En pel·lícules com Presenta i The End (1977) –que van formar part de la instal·lació RE-PRISE– Balcells treballa amb l'acumulació de títols de crèdit i finals de pel·lícules comercials per a reflexionar sobre els estereotips i l'alienació que aquests patrons visuals i sonors imposen sobre els nostres comportaments. Mentre que a Boy Meets Girl (1978) opta per dividir la pantalla en dues, emulant les màquines de jocs de Las Vegas en les quals es van generant aleatòriament combinacions de parelles, en aquest cas parelles d'home-dona a partir d'imatges extretes de revistes, diaris i publicitat.

En tots aquests projectes, així com a For / Against (1983), Balcells treballa amb llargs processos de recopilació i acumulació d'imatges i objectes a través dels quals interpreta críticament els sistemes de representació.

D'altra banda, Balcells comença a investigar les possibilitats del cercle com a unitat bàsica per a representar i entendre el món i les seves dinàmiques. Una idea que assaja en les maneres de filmar la pel·lícula Fuga (1979) i que després porta a la seva màxima expressió a From the Center (1982), un projecte pioner amb el qual obre camí en el camp de la instal·lació multimèdia.

La llum, els límits de la percepció visual i les seves connotacions sensorials, han estat altres focus d'estudi de l'artista. Des del projecte expositiu Veure la llum (1996) que presenta al costat d'Eulàlia Bosch al MACBA, on s'experimentava amb les possibilitats de la llum com a generadora d'espais; fins a obres com Homenatge als elements (2009) o l'exposició Freqüències (2009) –també en col·laboració amb Eulàlia Bosch–, en les quals s'especula amb els espectres lumínics que emanen de cadascun dels elements de la taula periòdica. La llum és, per a Balcells, la veu de la matèria.

La recerca sonora té també un lloc destacat en la seva trajectòria. Entre 1981 i 1982, arran d'una sèrie de contactes amb diferents músics nord-americans, entre els quals destaquen Peter Van Riper o Barbara Held, i continuant l'exploració proposada a la pel·lícula 133 (1978-1979), així com amb els assajos entorn de la fotocòpia infinita que plasma a Ophelia (1979), Balcells realitza una sèrie de treballs sonors o partitures visuals: Sound Works (1981-1983), Xerox Music (1981), Clear Music (1981) i A Flight (1981).

Eugènia Balcells ha estat guardonada amb el Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat (2010) i la Medalla al Mèrit dels Belles Arts (2009).