pedagogia

Parlem amb la filòsofa, escriptora i docent Marina Garcés sobre educació i coneixement, sobre el futur i la matèria primera del temps. Ens aturem a considerar com comparèixer i pensar amb els altres en un present en el qual és imprescindible implicar-se. Parlem de la trobada entre desiguals i la possibilitat que l’estranyesa es converteixi en vincle. Aprofundim també en la lògica del naufragi o el campi qui pugui i les derives que han pres les paraules desobediència i llibertat. És per això que la Marina subratlla la importància de compondre aliances, més que pensar des del reduccionisme de la unitat, mentre ens convida a imaginar com teixir mons que s’estan desintegrant.

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb la filósofa, escritora i docent Marina Garcés que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem d'experiències vs models, lògiques paradòxiques, pràctiques de contrapoder i d'aprendre.

Parlem amb l'artista Andrea Francke sobre el seu interès en les infraestructures i els projectes participatius. La inclusió, l’hospitalitat i els ressons del projecte colonial apareixen a la conversa. L’Andrea va desfent la idea de fracàs mentre reflexiona sobre els desafiaments que comporta l'elaboració de polítiques i marcs legals institucionals. Parlem també de categories d'art importades, de treballs invisibles i de la idea de caritat com un carreró sense sortida.

En aquest pódcast, l'artista, investigadora, comissària, educadora, mediadora i arxivera blanca arias s’acompanya de nombroses amigues i referents per conversar sobre entranyes, pulmons, errors d’escolta i el seu gust pel color rosa. Parlem de justícia històrica i de la falta de bibliografia de teoria crítica i feminista al voltant de la imatge, i ens preguntem què podria voler dir entendrir una institució. Parlem de propiocepció, de la inclinació cap a l’altre i de les condicions materials que determinen fins on pot arribar un cos, una pràctica o un llibre. Des de l’ècfrasi fins a l’escolta, passem pels sentits i les polítiques de l’espai per aturar-nos abans d’interpretar, quedar-nos una mica més amb les coses i preguntar-nos: com és allò que tenim al davant?