crítica institucional

En aquest podcast, el gestor i mediador cultural David Yubraham Sánchez amplifica pensaments crítics formulats des d'espais pedagògics i en constant conversa amb altres, com un exercici de revisió de les matrius racistes i colonials, des de les quals desmuntar simetries fictícies en nom de la diversitat. Des del seu pensar-fent i el treball en col·lectiu com a principal metodologia, sorgeixen un munt de pistes, estratègies i objectius per a dur a terme tasques de mediació, educació o programació cultural anti-racistes, que passen per problematitzar el buidatge dels drets i polítiques culturals, identificar absències i esborraments en la memòria democràtica i patrimoni nacional, i posar en pràctica política l'escolta.

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb la investigadora i comissària transdisciplinària Yaiza Hernández. Desempaquetem la relació entre militarització i turisme, a través de les fronteres i territoris zonificats, que també apareixen com a model de la turistificació. A través d'aquesta lent, observem com el resort turístic reprodueix la disposició arquitectònica de la colònia, en tant que espai de privilegi, riquesa i blanquitud. Des d'aquí, passem a la deriva actual del model de museu, advertint de certs símptomes del seu estat terminal. I tanquem en un apart, amb un desempaquetament i la seva manera d'entendre l'apropiacionisme cultural.

En aquest podcast, parlem amb la investigadora, escriptora, comissària i artista indígena sami Liisa-Rávná Finbog sobre tovallons, museus, col·leccions i colonialisme, per a parlar de jerarquies, extractivisme cultural i la violència oculta en qualsevol procés d'assimilació cultural. Assenyalem també la relació causal entre art i colonialitat, des del qüestionament de la separació entre ús i estètica del duodji. El duodji apareix així com una pràctica ancestral i sistema de coneixement, que desmunta i s'emancipa del constructe occidental de l'artesania, alhora que invoca una relació dialògica amb la materialitat. Obrim d’aquesta manera un portal per a entendre i compartir les maneres sami de pensar, ser i estar, en interdependència.

A més del seu treball teòric, Belfiore té un interès particular en la pràctica artística socialment compromesa. En aquesta escena exerceix un paper crucial assenyalant les injustícies laborals promogudes i reforçades per dècades de polítiques neoliberals i defensa una millora general de les condicions laborals en un sector tradicionalment infravalorat per les institucions públiques. El seu treball, centrat principalment en el context del Regne Unit, sovint qüestiona els supòsits subjacents a la idea de valor cultural i qüestiona els mètodes utilitzats per a avaluar l'impacte cultural, en un intent d'escurçar la distància entre la teoria i la formulació de polítiques pràctiques. En aquest podcast, parlem amb Eleonora Belfiore sobre autoexplotació, mètriques de valors, retallades, canvi social, desenvolupament comunitari, ètica feminista de la cura i dissonància cognitiva.