creació colectiva
En aquest podcast, obrim un glossari de conceptes que imprimeixen i deixen empremta en les múltiples constel·lacions i projectes col·lectius de Kathrin Böhm. Des de la mateixa noció de compost, que ha provocat un gir en la seva manera de treballar i de relacionar-se amb el seu arxiu material en els darrers anys, fins a la revisió de la pròpia idea d'economia que, via Kathrine Gibson, ens ajuda albirar espais de producció de valor, ocults a simple vista. Estratègies i maneres de fer que ens porten a posar matisos i problematitzar altres formes d'entendre les pràctiques socials i/o participatives, o fins i tot a llegir críticament la idea de comunitat.
Conversamos con Cornelia Sollfrank sobre arte, tecnología y género, sobre performance, cuerpos y redes. Y comenzamos muy desde el principio, con proyectos colectivos como Frauen und Technik y OBN, experiencias pioneras del momento en que la pantalla se desplegó para dar lugar a ese otro espacio virtual y enorme por habitar. Un cúmulo de prácticas, proyectos y experiencias, que desde el momento actual ella articula como techno-feminismo y que a lo largo de su carrera ha pasado por preguntarse por los comunes, la estética organizacional y el rol de lo legal y los derechos de autor a la hora de definir o no, donde empieza y acaba una obra original, cuando se trabaja desde lo digital.
Dani Admiss és comissària independent, investigadora i educadora. Va passar part de la seva infància a Dubai fins a emigrar al Regne Unit i actualment viu a Edimburg. Aquesta circumstància biogràfica marca profundament les formes que prenen els seus projectes, que se situen en la intersecció entre l’art, el disseny, la tecnologia i la producció cultural, i que –en aquesta cerca permanent d'un sentit de pertinença– s'interessen per les infraestructures i el relacional. En aquesta mateixa intersecció s'inscriu justament Sunlight Doesn't Need a Pipeline, desenvolupat per a la Stanley Picker Gallery, que com a punt de partida d'una beca respon a una pregunta tan bàsica com complexa: “En què us puc ser útil?”. La resposta – “un pla de descarbonització de la galeria”-- es transforma al llarg del projecte en una conversa a moltes veus i amb diferents comunitats en un procés d’aprenentatge col·lectiu i justícia social des del qual repensar les maneres de fer de les arts en temps d’emergència climàtica.
El treball de l'investigador Martin Zeilinger sorgeix d'una profunda fascinació per l’àrea grisa on els protocols de la tecnologia blockchain convergeixen amb l'art. Lluny del triomfalisme dels evangelistes de la Web3, el seu enfocament se centra en els artistes i projectes que realment miren d'integrar en la seva pràctica algunes de les característiques i possibilitats més destacades d'aquests sistemes distribuïts. En aquest podcast Martin parla sobre el potencial poètic i polític de la cadena de blocs, al mateix temps que tracem una línia de temps una mica difusa que connecta l'art conceptual dels seixanta amb els contractes intel·ligents, les organitzacions autònomes descentralitzades i nous de mecanismes de consens.
Parlem amb l'artista Andrea Francke sobre el seu interès en les infraestructures i els projectes participatius. La inclusió, l’hospitalitat i els ressons del projecte colonial apareixen a la conversa. L’Andrea va desfent la idea de fracàs mentre reflexiona sobre els desafiaments que comporta l'elaboració de polítiques i marcs legals institucionals. Parlem també de categories d'art importades, de treballs invisibles i de la idea de caritat com un carreró sense sortida.