Son[i]a #333
Antonia Baehr
![Son[i]a #333](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/aw130614-369.jpeg)
Les obres d’Antonia Baehr exploren la ficció del quotidià i del teatre, entre d’altres temes. Així és com comença la seva biografia oficial. La qual cosa no transmet completament el nivell de meticulositat que les seves actuacions inclouen per tal d’emfatitzar cada petit aspecte de l’àrea entre la vida quotidiana i el teatre. Les seves obres són com diagrames de Venn que tracen i exploren aquesta zona grisa amb gran detall.
No n’hi hauria prou dient que les seves peces reconeixen la presència del públic o les pròpies convencions del mitjà. Les obres de l’Antonia nodreixen i fomenten estranys bucles de feedback emocional entre els intèrprets i l’ull de l’espectador: construeixen, trenquen i remodelen la quarta paret a mesura que es despleguen. Però el seu treball no només juga amb la quarta paret, gran part de la seva obra té lloc a la quarta paret, o com a mínim, parla de la quarta paret en si.
Les actuacions de l’Antonia exploren el contracte no escrit que estableix l’escenari i l’audiència com a zones mútuament excloents. Parlen del que podria significar actuar, reaccionar, observar i percebre diminutes fissures en la interacció entre el fictici i el real, que deformen els respectius continus espaitemporals d’actors i audiències a través de tota mena d’exercicis de gimnàstica afectiva.
Parlem amb Antonia Baehr sobre canvis de rols, sobre les seves estratègies de col·laboració, alguns dels seus alter egos, estereotips de gènere i molt, molt més. Prepara’t per a un viatge des de les partitures i Fluxus, a la imitació, el fetitxisme i els mitjons, passant pels drag kings, les drag queens, l’S&M, els contractes i fins i tot les connexions telepàtiques.
André Lepecki
André Lepecki parla sobre la cronopolítica de la desaparició, la dansa, Louis XIV, l'adquisició de la coreografia, el poder testimonial, les ontologies orientades a objectes, la coreopolicía, l'escriptura del moviment i els selfies.
David Levine
David Levine parla de precedents històrics d'allò que ell mateix descriu com a “infiltracions“ en la vida quotidiana, com “The Mythic Being” d’Adrian Piper, “Following Piece” de Vito Acconci o “Roberta Breitmore” de Lynn Hershman Leeson. Prop d'una hora conversant sobre realitat i ficció, representació, invisibilitat, bucles i desaparicions de tota mena.
Judith Butler
Entrevista amb Judith Butler sobre política, economia, societats de control, gènere i identitat.