PARASOL ELEKTRONICZNY. RUMOURS FROM THE EASTERN UNDERGROUND #2
República Txeca i Eslovàquia

A càrrec de Felix Kubin

La segona part de PARASOL ELEKTRONICZNY. RUMOURS FROM THE EASTERN UNDERGROUND explora les escenes musicals de la República Txeca i Eslovàquia. Els nostres agents paraigua locals són Miloš Vojtechovský i Zuzana “Friday” Přikrylová.

Miloš pertany a una generació més gran que va viure l’era comunista fins a la Revolució de vellut txecoslovaca de 1989. En l’actualitat és un dels comissaris del prolífic centre cultural Školská 28 a Praga. Zuzana, periodista i teòrica dels mitjans de Brno, va néixer el 1989. Per a PARASOL ELEKTRONICZNY s’ha centrat en la nova generació d’artistes de club noise pop amb influències folk de Brno i Bratislava.

Mentre l’underground de Praga està dividit en cercles independents i sub-gèneres que tendeixen a mantenir certa distància entre ells, l’escena de Brno és més compacta i fou influenciada pel llegat del moviment europeu conegut com “Rock In Opposition”. Els quatre artistes entrevistats per Miloš Vojtechovský y Petr Vrba –Peter Graham (aka Jaroslav Štastný), Ivan Palacký, Tomáš Procházka (aka Federsel) i Petr Ferenc– van créixer en aquests dos epicentres de la República Txeca. Tots ells parlen del rock progressiu com una de les seves influències més primerenques, però també destaquen el paper de la improvisació i l’aleatorietat cageiana en el seu treball, una aproximació a la música que encara no gaudeix d’una tradició sòlida al seu país natal.

Segons Peter Graham, que va estudiar a l’Acadèmia Janáček de Brno, la repressió de la música acadèmica més avantguardista per part del règim comunista va convertir l’escena del rock alternatiu –representada sobretot pel visionari estil obscur de l’escola underground de grups de rock com Plastic People of the Universe o DG 307– en un refugi per als dissidents musicals.

“La rigidesa del règim neo-estalinista instal·lat l’any 1968 pels tancs soviètics després del breu experiment de liberalització cultural i política a Txecoslovàquia va regnar durant les dècades dels setanta i els vuitanta. Va ser una època que va dur al control centralista i al conformisme en l’àmbit de les arts txeques. Durant molts anys, els concerts oficials de música contemporània van ser grisos i avorrits.El conservadorisme es va imposar també a les escoles de música on s’ensenyava composició. (…) [Malgrat tot, alguns compositors] van començar a veure’s com els successors de l’avantguarda txeca dels seixanta: grups de compositors que en aquella època van ser condemnats a l’ostracisme i empesos cap a la postura del dissident musical.” (Miroslav Pudlák, “Czech composers in the post-modern era”, Chamber music – Czech Music CD Series 1, 2007). Quan la situació va millorar per als artistes el 1989, la nova generació va poder aprofitar-se d’una cultura underground que havia aconseguit sobreviure durant el règim comunista.

Tant en l’estètica sonora de les pel·lícules surrealistes txecoslovaques com en les bandes sonores expressionistes de Zdeněk Liška (inclosos en aquest programa a través de breus jingles i extractes de pel·lícules), als últims experiments de Palacký/Graham o al projecte Birds Build Nests Underground (BBNU) de Petr Ferenc, existeix una certa fascinació comuna per la mecànica. Aquesta es manifesta a la màquina de cosir amplificada d’Ivan Palacký, al mecanisme humà expenedor de menjar de la macabra trilogia de pel·lícules Jídlo de Jan Švankmajer, o al cinema sonor improvisat de BBNU.

El músic de Praga Tomáš Procháka forma part del grup multidisciplinar Handa Gote i la banda de neo-Krautrock B4. També treballa com a titellaire, perpetuant la coneguda tradició txeca del teatre de marionetes, en el qual Tomás emfatitza el vessant més demoníac i grotesc del gènere. El leitmotiv que uneix tots aquests artistes és l’ús de màquines impossibles, l’alquímia sonora i els trucs visuals.

La generació més jove, documentada de la mà de Zuzana Přikrylová, se sent més propera al món digital i els cut-ups energètics i rítmics clarament vinculats a la cultura de club. Bandes com Hugo & Zoe a Brno i Kyl the Sistem a Bratislava exploten el seu propi folk per a elaborar un discurs en el qual la improvisació resulta més evident en el context social que en la pròpia música. Durant les entrevistes, la seva manera de parlar dinàmica i festiva oscil·la sense embuts entre declaracions i cançons, cites dramàtiques o sorolls de beatbox.

Michal Lichý, d’Urban Sounds Collective, veu les seves arrels a la cultura industrial, l’arquitectura moderna i la música de club més estrident. Igual que Kyl the Sistem, Lichý és de la capital d’Eslovàquia, Bratislava, que alberga una escena menys fragmentada que la de Praga. “Ens ajudem entre tots”, assegura ressaltant la capacitat del col·lectiu d’organitzar esdeveniments sense cap suport econòmic. “Qualsevol que vingui a tocar a Eslovàquia es trobarà amb una audiència molt oberta i càlida, tot i la corrupció i l’ànim lucratiu de la cultura política local”.

Un fet que Kyl the Sistem –en una de les seves típiques manifestacions de sarcasme surrealista– resumeixen en una simple frase: “Els cors estan buits, som nihilistes però encara estem plens d’amor!”.

Felix Kubin, 7 de mayo de 2011

Llista d’artistes

Ivan Palacký y Peter Graham (Jaroslav Štastný) – Brno (República Checa)
Federsel (Tomáš Procházka) – Praga (República Checa)
Birds Build Nests Underground (Petr Ferenc, Michal Brunclik y Martin Ježek) – Praga (República Checa)
Hugo & Zoe (Johana Merta, Ondřej Merta y David Merta) – Brno (República Checa)
Kyl the Sistem (Mungular Bubu y BOOM Fonda Spacey) – Bratislava (Eslovaquia)
Urban Failure (Michal Lichý) – Bratislava (Eslovaquia)