MEMORABILIA. COL·LECCIONANT SONS AMB…
Ed Veenstra. Part II
A principis dels seixanta l’artista Milan Knížák va començar a experimentar amb discos de vinil, ratllant-los, pintant-los o fins i tot trencant-los. Aquestes modificacions no només afectaven radicalment les composicions contingudes als discos, sinó que expandien la seva funcionalitat. Com que era pràcticament impossible transcriure aquests sons distorsionats mitjançant mètodes de notació musical estàndard, Knížák considerava aquests discos, amb tots els talls, taques de pintura, forats, cola i ratllades com una nova forma de notació musical. Els discos es convertien en objectes d’art.
El 18 de febrer de 1988 es va inaugurar l’exposició titulada “Broken Music” a la Daadgalerie de Berlín. La mostra, a càrrec d’Ursula Block i Michael Glasmeier, presentava objectes, cobertes i instal·lacions d’artistes plàstics amb un denominador comú: l’ús dels discos. Moltes de les peces exhibides contenien sons creats per artistes visuals. El catàleg de l’exposició, amb assajos teòrics, un repàs històric i una discografia il·lustrada extensa és, encara avui, un recurs indispensable per a qualsevol persona interessada en les obres d’artistes plàstics relacionades amb el mitjà discogràfic o el so.
Més de vint anys després de l’exposició i de la publicació del seu catàleg, mai reeditat, el terme Broken Music ha sobreviscut com a gènere, encara que la seva definició sembla haver-se restringit a les obres sonores realitzades per artistes plàstics. Aquesta selecció de temes se centra en artistes visuals per als quals el so representa una extensió del seu treball plàstic. Alguns dels discos han estat escollits pel seu caràcter de raresa. D’altres, simplement perquè si. Ed Veenstra, 2011
A mesura que els nous recursos musicals continuen expandint-se, Chris Cutler segueix a SONDES #28 la incorporació en nous treballs de serres, paper de vidre i eines elèctriques, artesans i màquines de teixir, i continua investigant la reutilització de ràdios i gramòfons com a recursos musicals.
Transcripció
Transcripció de SONDES #28, a càrrec de Chris Cutler.
Metadiscos
Selecció de discos que esmenten, simulen, utilitzen o estudien el fenomen del disc, el tocadiscos i/o l'enregistrament.
Jonny Trunk. Part I
El col·leccionista Jonny Trunk ens descobreix un gènere difícil de trobar i alhora extremadament familiar: la "library music" o música d'arxiu; definida por ell mateix com "el soroll que fa la televisió de nit".
Transcripció de la conferència "Broken Music, anti-records and object records" a càrrec d'Ed Veenstra.
Ed Veenstra. Teaser
Aquesta selecció musical es va fer servir com a avançament de la sessió de MEMORABILIA. Col·leccionant sons amb... Ed Veenstra, que va tenir lloc el 15 d'abril de 2011 al MACBA.
Conversa amb Ed Veenstra sobre la seva col·lecció sonora.
Aquesta és una conversa per email amb el col·leccionista holandès Ed Veenstra, que va tenir lloc l'abril de 2011, per a preparar un monogràfic sobre la seva col·lecció sonora.
Ed Veenstra. Part I
L'holandès Ed Veenstra col·lecciona tota mena d'objectes musicals d'artistes plàstics que en algun moment de les seves carreres han treballat en el mitjà sonor. Discos, però també el que ell denomina anti-discos, formats estranys, impossibles i inclassificables, que s'aproximen a l'objecte des d'una perspectiva radicalment diferent i transcendeixen les funcions tradicionals del suport discogràfic.
William Bennett. Part I
Llegenda de la "noise music" internacional, William Bennett és també un àvid col·leccionista de discos. Crític alhora que eclèctic en la seva tasca d'acumulació selectiva, la col·lecció discogràfica de l'artista britànic constitueix un singular laberint de sons des del qual traçar diferents recorreguts per les filies musicals del seu propietari.