MÀQUINA DE SOMNIS
A càrrec de Javier Calvo i Víctor Nubla
[Es recomana l’escolta amb auriculars o equip de so que respongui a freqüències greus]
Des de la seva invenció, la màquina de somnis de Brion Gysin va ser pensada per a la reproducció en sèrie i la fabricació en diversos contextos. La seva configuració bàsica és un sistema compost d’un cilindre estroboscòpic foradat, amb il·luminació interior i una plataforma giratòria.
La llum ha de sorgir dels forats del cilindre i penetrar a través de les parpelles de l’usuari amb una freqüència corresponent a les ones alfa cerebrals, capaces d’induir estats hipnagògics. A partir d’aquest sistema de treball, molts artistes posteriors han creat variacions o versions de l’invent hipnagògic de Gysin. John Giorno, Kenneth Anger, Genesis P-Orridge o el Hafler Trio han fabricat noves màquines de somnis, a cavall entre el lumínic i l’aural.
El 2010, el New Museum de Nova York va dedicar una gran exposició a les màquines de somnis, amb diverses instal·lacions visuals, lumíniques i sonores i performances d’artistes com Lee Ranaldo, P-Orridge, Nik Sheehan, Max G. Morton i F. Sean Martin. A aquest gènere pertany també “The New Dream Machine” de Shezad Dawood, exposada al MACBA (Just davant nostre, 2014), que inclou una reflexió sobre la mitologització de l’escena musical i artística generada entorn de Gysin, Tànger i els músics de Joujouka.
Aquesta Màquina de somnis és una més de les moltes versions d’un concepte que el seu autor original va concebre com un televisor psíquic de producció industrial, un vehicle psiconauta massiu per a viatges interiors. La música composta per Víctor Nubla fa servir sintetitzadors analògics per generar freqüències «giratòries».
Els textos, escrits a partir de l’experiència hipnagògica amb la música, també tenen una naturalesa cíclica, i les quatre parelles de personatges estan construïdes a partir de recurrències giratòries dels conceptes de Tànger, el cut-up, la relació homoeròtica, les drogues i la paranoia, tots ells elements constituents de la mitologia de la màquina de somnis original.
Javier Calvo
Lee Ranaldo
Entrevista a Lee Ranaldo, del grup Sonic Youth, sobre la relació entre música, art i portades de discos.
L'obra sonora de Gil J Wolman, sovint ignorada, anticipa la poesia sonora i constitueix una de les forces vives de la poesia lletrista. Aquest programa de ràdio reconstrueix el vincle entre el lletrisme, la poesia sonora i l'obra d'algunes figures aïllades però essencials en aquest camp.
Victor Nubla. Part II
Selecció musical sobre la producció sonora de Victor Nubla des de 1976 fins al 2008.
Victor Nubla. Part I
Monogràfic sobre la trajectòria i el context de Victor Nubla, amb el testimoni de Pascal Comelade, Juan Crek and Rafael Duyos.