educació

Marc Larré treballa amb vídeo, fotografia, escultura i objectes, per tal d’articular una pràctica diletant i d'escolta atenta, tant dels materials que manipula com del context, allò que l’envolta. En el seu pensar fent, el Marc genera una infinitat de connexions inesperades entre situacions temporals, objectes i persones, per a posar en crisi qualsevol noció de progrés i modernitat. En aquest podcast, parlem amb Marc Larré sobre megàlits, pedres i antimonuments. En l'escolta, apareixen pràctiques artesanals, petjades, frecs, fang, escaiola. Parlem sobre la dimensió experiencial de la seva pràctica i sobre les connexions i sinergies amb la comunitat artística de Barcelona. I, com no, sobre art, precarietat i la necessitat de pensar juntes les nostres condicions laborals.

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb la coreògrafa, performer i artista Ixtaso Corral, que no vam poder incloure en el seu moment. Abracem la complexitat de l'estar i fer amb altres, i ens endinsem en algunes idees des de les quals s'articula la seva manera de pensar fent: paraules ostatges, que poden ser alliberades com a tendresa, ingenuïtat, empatia, pudor i vergonya aliena. Obrim també una infinitat de preguntes -poètiques, polítiques i simpàtiques- no tant per trobar-hi respostes com per pensar en les pròpies preguntes. Fins on arriben les coses? Llegir un text és només llegir un text? Un text escrit es queda només en paper? No hi ha vibració? Qui està legitimat i per a dir què? Quines coses entren dins del legitimat i quines es queden fora? Sembla que estic sola? On ens podem trobar?

En aquest pòdcast, l'educadora, curadora i artista Teresa Rubio desplega la seva manera d'entendre (i practicar) el tercer espai que s'obre des de la mediació. Molt més que posar “uns sofàs i ja”, la mediació se significa com un estar entre i amb altres, que facilita també altres maneres d'ocupar i habitar un museu. Per a la Teresa, la mediació conté en si mateixa performance, escolta i treball de cura reproductiva. A més té tant d'autoria com d'escriptura col·lectiva. I per a poder desplegar tot el seu potencial, sovint necessita ser també interna. Parlem per tant d'amor i de pressupostos, de metàfores i collages, de complexitats i conflictes, d'accés i accessibilitat i de digerir i metabolizar.