Andrea Ballestero
En episodis anteriors hem assenyalat els límits com una característica interessant dels objectes, que sovint són difusos i, per tant, difícils de delinear. Aquesta vegada adoptem un enfocament radicalment diferent dels límits. Una visió molt més fosca i urgent dels límits i les vores, per dir-ho així. No es tracta tant de límits ontològics, sinó dels perills de mirar-nos el món sense pensar en límits de cap mena. En diàleg amb Andrea Ballestero i Chris Korda. Música de Jessica Ekomane.
Andrea Ballestero
L'enfocament de Ballestero tant des de la docència com des de la seva participació en el procés de resistència popular per l'accés universal a l'aigua, és un exercici de feedback que difumina per complet la divisió entre teoria i pràctica. El seu treball advoca per superposar l'etnografia amb un modus operandi col·laboratiu i feminista, i les possibilitats d'acció latents en l'entorn, tant si es tracta d’un entorn natural, una agència reguladora o “els dispositius tècnic-jurídics que es col·loquen en el centre d'aquestes mobilitzacions polítiques”. Parlem amb Andrea Ballestero sobre aqüífers i futurs amorfs. Sobre la imaginació com a part essencial del procés de recerca acadèmica i de com reorientar l'energia col·lectiva cap al present com a manera d'assegurar un futur més just, a través d'accions mundanes i quotidianes però amb conseqüències directes i palpables.