Especials
En la seva doble faceta de director i productor, Pere Portabella (1929) ha desenvolupat des dels anys seixanta un treball profund de renovació dels codis del llenguatge cinematogràfic.
En aquest programa observem què passa quan tractem les obres visuals com si fossin àudio. En la majoria de casos, els sons dels treballs visuals funcionen perfectament com experiències d'escolta autònomes.
Benet Rossell és un creador difícil de catalogar ja que inventa contínuament maneres de fer. Utilitza múltiples formes i perverteix els formats per donar-los noves possibilitats: el dibuix esdevé text, l'acció parteix de l'escriptura, el cinema es converteix en una reflexió poètica del temps.
Quan la televisió col·lisiona amb l'art sonor, sorgeix una nova i desconcertant banda sonora, concebible únicament com el producte del sampleig, reciclatge i remescla compulsiva de materials provinents de l'esfera televisiva. En aquesta selecció escoltarem deu peces de la llarga història de treballs sonors inspirats o directament relacionats amb el món de la televisió.
Jef Cornelis és un dels pioners en la investigació del llenguatge televisiu en relació amb el videoart, el documental, la lectura de la història des del present, així com de l'anàlsi del que significa fer una pel·lícula.