Son[i]a #222
Antoni Hervás
Antoni Hervás es considera un trobador i sempre ha somiat amb ser DJ de Bollywood. Educat en una escola en la qual una professora visionària va voler convertir els seus alumnes en una companyia de musicals, conèixer la seva biografia és entendre millor el seu treball.
La seva obra s’identifica amb el dibuix, un dibuix que ell defineix com a elàstic i mutant, capaç d’absorbir i expandir altres disciplines. A través d’aquest mitjà documenta històries que parteixen de batalletes i de l’autobiogràfic i que tenen la voluntat de convertir-se en universals. La seva metodologia de treball passa per l’acumulació de dades i la recerca poc ortodoxa i en aparença absurda. Als seus projectes les històries individuals i la memòria oral es barregen amb les tradicions locals i la mitologia clàssica, en una mescla histriònica de realitat, distorsió i ficció.
Malgrat que va estudiar belles arts, l’Antoni explica que la seva entrada al món de l’art va ser per la porta de darrere, distribuint els seus fanzines per llibreries. Sempre fidel al mitjà i al seu esperit amateur, Hervás va acabar escapant-se de la fotocòpia i dels marges del paper, pel qual des del cub blanc se’l vincula a la noció de fanzine expandit, encara que per a ell es tracta simplement d’una manifestació més del seu caràcter festiu, comunitari i potencial viral. Per això insisteix sempre que pot a retornar el fanzine al carrer, mitjançant tallers amb nens i adults en els quals treball i recerca es desenvolupen en paral·lel.
SON[I]A parla amb Antoni Hervás d’atracaments, de la seva àvia, de parcs temàtics de sirenes, d’Hèrcules, de fotocòpies i d’entendre el lúdic com un sistema de resistència.
Un Faulduo
Nicolás Zukerfeld i Nicolás Danilluk parlen sobre experimentació i treball col·lectiu, sobre autors menors i còpies massives, sobre traduir i adaptar, sobre l'arquitectura de les vinyetes com un lloc on es dirimeix la velocitat i el temps.
Francesc Ruiz
Explorant el pòsit especulatiu que conté el còmic com a format cultural, Francesc Ruiz convoca nocions com deriva, desig, fan, finestra, vinyeta o contra-història. A FONS ÀUDIO #33 ens explica els seus projectes, sobre el contingut ideològic implícit en el display dels quioscs i l’habilitat del còmic per reorganitzar els usos de la ciutat.