Son[i]a #156
Silvia Federici
Silvia Federici va ser una de les fundadores de l’International Feminist Collective, l’organització promotora de la campanya internacional Wages for Housework (WFH). Als noranta, després d’uns anys dedicats a la docència i la recerca a Nigèria, va participar en els moviments antiglobalització i contra la pena de mort als Estats Units.
Federici és membre del Midnight Notes Collective i també ha estat una de les fundadores del Committee for Academic Freedom in Africa, una organització que dóna suport a la lluita d’estudiants i professors contra els ajustos estructurals de les economies i els sistemes educatius africans.
Entre el 1987 i el 2005 va ser professora d’estudis internacionals, d’estudis de la dona i filosofia política a la Hofstra University de Nova York. Entre els seus últims llibres destaquen “Revolution at Point Zero: Housework, Reproduction, and Feminist Struggle” (PM Press, 2012) i “Calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria” (Traficantes de Sueños, 2010).
SON[I]A parla amb Silvia Federici sobre nous models de comunalisme i de revaloració del treball reproductiu amb els quals proposa fer front a la crisi del sistema capitalista.
Yayo Herrero
L'ecofeminista Yayo Herrero parla sobre les diferents manifestacions de l’ecofeminisme; sobre la gestió política dels desitjos, les expectatives i les necessitats; sobre la importància dels treballs reproductius i la necessitat d'establir nous patrons de coresponsabilitat social i institucional; i sobre la gestió dels comuns.
Raquel Gutiérrez
Raquel Gutiérrez parla de revisió semàntica i experimentació política, del fracàs de la política d’"afegiu-hi dones i remeneu", de feminismes populars i lluita de dones, del que passa quan el Suma Qamaña (el bon viure) deixa de ser camí i es converteix en model i de com inscriure l'agenda de l'autonomia del cos en la seva noció de “la política en femení”.
Aura Cumes
Aura Cumes traça un lúcid recorregut històric a través dels processos colonials, analitzant els mecanismes de submissió, violència i usurpació amb els quals perversament s'ha anat modelant la identitat de l'indi-índia-servent relegat al progrés i benestar de l'home blanc, les seves famílies i el seu capital. Racisme i sexisme avancen així en paral·lel en una trama de depredació en la qual sovint s'entrecreuen les jerarquies.