Son[i]a #133
Àngels Ribé ha estat una de les artistes que més sòlidament ha contribuït a la renovació de les formes, materials i gramàtiques de l’art des de els anys setanta.
La utilització del propi cos, la inclusió de materials poc convencionals procedents de la natura, i la investigació de l’espai com a entorn relacional són alguns dels trets més característics de les seves accions. Ribé practica una poètica de la fragilitat oposada a les jerarquies perennes de la societat patriarcal. L’exposició “En el laberint. Àngels Ribé 1969-1984”, reuneix unes setanta obres, entre les quals es troben fotos i dibuixos inèdits que documenten les seves intervencions efímeres, instal·lacions especialment reconstruïdes per a la ocasió i algunes peces que no s’havien vist des que es van presentar per primera vegada, ara fa més de trenta anys.
Son[i]a parla amb Bartomeu Marí, Teresa Grandas i Àngels Ribé sobre l’exposició.
Àngels Ribé
A l'obra d'Àngels Ribé l'espai, la natura i el propi cos esdevenen elements articuladors d'una poètica de la fragilitat basada en la desenfatització de l'objecte artístic, l'ús de materials poc convencionals i la reivindicació de l'efímer.