SONDES #32
A finals del segle XIX, la música va canviar de manera dràstica degut a dos factors: el col·lapse de la tonalitat convencional, que va fer trontollar els fonaments de la música culta, i la invenció d’una nova i revolucionària forma de memòria, l’enregistrament sonor, que va redefinir i donar força al món de la música popular.
Una marea de sondes i experiments al voltant de nous recursos musicals i noves pràctiques organitzatives inundava totes dues disciplines, provocant així un intercanvi entre ambdues i la consolidació d’una nova estètica que portaria el so i les seves manipulacions més enllà dels estrets límits de la “música”. Aquesta sèrie intenta seguir aquests canvis de manera analítica, per tal d’explicar com i per què els gèneres musicals i post-musicals són com.
A SONDES #32 rastregem la història d’alguns instruments desenvolupats durant el segle 20, com el Chromelodion, el Boo, el Mazdaphone, el Quadrangulis Reversum, els Crystal Baschets, el Sonambiente de Harry Bertoia, el sobrenatural Daxophone, així com alguns dels invents d’Arthur Harris: l’Arpa violoncel, l’Arpa murmuradora i una viola de 14,5 metres, que té cordes baixes inaudibles per a l’oïda humana.
Cites musicals
01 Gregorio Paniagua, “Anakrousis”, 1978
02 Harry Partch, “Dark Brother” (fragment), 1942
03 Harry Partch, “The Dreamer That Remains” (fragment), 1972
04 Harry Partch, “Windsong” (fragment), 1958
05 Harry Partch, “A Court in Its Own Contempt Rises to a Motherly Apotheosis” (fragment), 1955
06 Erik Satie, “Gnossiennes No.1” (fragment), 2014
07 Nota al peu
08 Cristal Baschet, tema sin identificar, (fragment)
09 Michel Deneuve, “Iranon” (fragment), 1981
10 Structures Sonores Lasry-Baschet, “Manège”, 1966
11 Jean Tinguely, clip de un museo sin identificar (fragment)
12 Harry Bertoia, “Sonambient” (fragments), 1970
13 Harry Bertoia, “Unfolding” (fragment), 1974
14 Hans Reichel, “The Duke of Syracuse” (fragment), 2002
15 Harry Bertoia, “Unfolding” (fragment), 1974
16 Hans Reichel, “The Duke of Syracuse” (fragment), 2002
17 Twang
18 Hans Reichel, “Street Song” (fragment), 2002
19 Kazuhisa Uchihashi, “Opening Address of the King Pawn”, “Deep Roast” (fragments), 2017
20 So celestial
21 Yuri Merzhevsky, Michelle Kinney, Christopher Cunningham and Philip Blackburn, “Ironia” (fragments) 2003
22 Nota al peu
23 Bart Hopkins, “Savart’s Wheel” (fragment)
24 Demostración sin acreditar, “Voyage of Time” (fragments), 2013
25 Les Phones, “La Danse des Fourmis”, “Megalithe” (fragments), 1995/7
26 Nota al peu
27 Uakti, “Arrumacao” (fragments), 1996
28 Gregorio Paniagua, “Anakrousis”, 1978
Auxiliars
En aquest Auxiliar de Chris Cutler, podem trobar el Theremin treballant en conjunts experimentals, orquestres simfòniques, un grup de jazz, bandes de rock i en partitures de cinema i televisió, tant en solitari com en quantitat; a més d'un albirament fortuït de la Croix Sonore de Nikolai Obukhov, del seu extraordinari Third and Last Testament.
A SONDES #33 Chris Cutler comença a rastrejar l'impacte de l'aplicació de l’electricitat en el món de la música i observem més de prop casos com el telègraf musical, el Telharmonium (un sintetitzador mecànic de dues-centes tones del segle XIX) als Estats Units, així com el Theremin i el visionari Rhythmicon a l’U.R.S.S.
Auxiliars
En aquest Auxiliar de Chris Cutler, repassem alguns invents acústics recents com el Rumitone, l’Uberorgan, una Anarchestra sencera, els Sproings de Philip Dadson, una Violimba, un Aquavine, la Custom-built Orchestra de Diego Stocco, un aeròfon-centrífon elàstic, la viola organista de Leonardo da Vinci, l'heroica Marble Machine de Martin Molin i molts altres monstres carregats d'esperança i d’inspiració.
Auxiliars
Chris Cutler analitza la diversitat d'instruments que s'estenen des del xilòfon, així com el seu ús, de vegades sorprenent, en gairebé tots els contextos musicals imaginables.