ESPECIALS

L'obra del compositor català Josep Maria Mestres Quadreny és una interessant cursa per deixar enrere els motlles del passat mitjançant una postura estètica i metodològica que durant la segona meitat del segle XX el va col·locar a l'avantguarda de la nova música a Europa.

A l'obra d'Àngels Ribé l'espai, la natura i el propi cos esdevenen elements articuladors d'una poètica de la fragilitat basada en la desenfatització de l'objecte artístic, l'ús de materials poc convencionals i la reivindicació de l'efímer.

Kristin Oppenheim utilitza les propietats dramàtiques de la seva pròpia veu per a articular unes instal·lacions sonores i visuals que envolten l'espectador en ambients hipnòtics plens de relats potencials.

L'obra de Muntadas és un estudi exhaustiu del procés comunicatiu i de les seves múltiples implicacions en la societat. A FONS ÀUDIO # 11, l'artista català repassa algunes de les obres que formen part de la Col·lecció MACBA, i les situa en un marc general de producció i evolució conceptual des dels anys setanta fins a l'actualitat.

L'obra d'Ibon Aranberri (Itziar-Deba, Guipúscoa, 1969) analitza les relacions entre la natura i la cultura, i posa de manifest els abusos ideològics que els poders de torn exerceixen sobre el territori.

Les obres de Rita McBride se situen en un terreny fronterer entre l'escultura, l'arquitectura i el disseny industrial. Partint d'una apropiació crítica d'objectes de la vida quotidiana, l'artista modela peces enigmàtiques que ens obliguen a qüestionar-nos la naturalesa dels símbols que conformen la nostra cultura.

Pep Duran advoca per un espectador-actor actiu que estigui disposat a transitar per les seves obres carregant-les de significats personals i intransferibles. Col·leccionista d'objectes apassionat, la seva producció artística està indissolublement lligada a l'ús de materials de rebuig o de contenidor.

A través de pel·lícules, textos, sons, fotografies, pintures i altres materials, The Otolith Group reflexiona sobre la naturalesa de la percepció i analitza el paper que els documents i les imatges tenen en la construcció dels relats del món postcolonial.

En la seva doble faceta de director i productor, Pere Portabella (1929) ha desenvolupat des dels anys seixanta un treball profund de renovació dels codis del llenguatge cinematogràfic.

En aquest programa observem què passa quan tractem les obres visuals com si fossin àudio. En la majoria de casos, els sons dels treballs visuals funcionen perfectament com experiències d'escolta autònomes.

Benet Rossell és un creador difícil de catalogar ja que inventa contínuament maneres de fer. Utilitza múltiples formes i perverteix els formats per donar-los noves possibilitats: el dibuix esdevé text, l'acció parteix de l'escriptura, el cinema es converteix en una reflexió poètica del temps.

Quan la televisió col·lisiona amb l'art sonor, sorgeix una nova i desconcertant banda sonora, concebible únicament com el producte del sampleig, reciclatge i remescla compulsiva de materials provinents de l'esfera televisiva. En aquesta selecció escoltarem deu peces de la llarga història de treballs sonors inspirats o directament relacionats amb el món de la televisió.

Jef Cornelis és un dels pioners en la investigació del llenguatge televisiu en relació amb el videoart, el documental, la lectura de la història des del present, així com de l'anàlsi del que significa fer una pel·lícula.

L'obra sonora de Gil J Wolman, sovint ignorada, anticipa la poesia sonora i constitueix una de les forces vives de la poesia lletrista. Aquest programa de ràdio reconstrueix el vincle entre el lletrisme, la poesia sonora i l'obra d'algunes figures aïllades però essencials en aquest camp.

Aquesta audioruta recorre diferents espais que durant els anys 70 van servir de plataforma de trobada, discussió i producció col·lectiva independent.

L'obra de Deimantas Narkevičius és una investigació sobre la percepció de la història i els mecanismes que la transformen a partir de diverses utopies i ideologies. Les seves pel·lícules debaten qüestions universals sobre les nostres obligacions morals i polítiques amb la història i la memòria.

"Ombres del progrés" reuneix una selecció de temes que van jugar un paper importat durant el viatge d'Armando Andrade Tudela a Marcahuasi, on va rodar la pel·lícula que duu el nom d'aquest estrany paratge.

"Ombres del progrés" reuneix una selecció de temes que van jugar un paper importat durant el viatge d'Armando Andrade Tudela a Marcahuasi, on va rodar la pel·lícula que duu el nom d'aquest estrany paratge.

El treball d'Armando Andrade Tudela (1975, Lima, Perú) explora manifestacions de conceptes relacionats amb la modernitat i el sentit d'allò històric.

En aquest programa John Baldessari repassa alguns dels aspectes crucials de la seva aproximació a l'art; des de la seva relació amb el cinema, el llenguatge i la lingüística a l'impacte en la seva obra de l'evolució de les tècniques de reproducció fotogràfica.

L'obra d'Esther Ferrer (Sant Sebastià, 1937) es caracteritza per un minimalisme metòdic, en el qual els objectes quotidians i el seu propi cos es converteixen en els elements principals.

Com a complement a l'exposició "L'anarquia del silenci. John Cage i l'art experimental" i "Ray Johnson. Completa-ho i retorna-ho, sisplau", aquest programa documenta el moviment Fluxus, una xarxa internacional d'artistes que va sorgir a Nova York al començament dels anys seixanta.

Aquest programa és un complement sonor a l'exposició "El Mal d'escriptura. Un projecte sobre text i imaginació especulativa" que presenta una versió del modernisme agradable, humorosa i divertida.

Aquest programa recorre l'obra i trajectòria de John Cage amb la intenció d'explorar i aprofundir en la seva especial relació amb la ràdio, ja sigui com instrument o com mitjà de comunicació de les seves idees i obres.

Sovint reduït a una mena de "psicodelia Made in Brazil", Tropicália és en realitat una reinvenció de la música popular brasilera on tenen cabuda tant elements locals com foranis, moderns i tradicionals, amb totes les contradiccions i tensions que això comporta. Comissariat per Raül G. Pratginestós.

Muñoz recupera textos de patents trobades durant els seus dies de lectura a la New York Public Library en les quals es parla de materials, tècniques de construcció i formes constructives per a evitar l'eco en l'interior dels espais.

"Will it Be a Likeness" és probablement l'obra més teatral i menys musical que va produir Juan Muñoz.

"A Man in a Room, Gambling" (1992) gira entorn dels trucs de cartes, molt comuns als repertoris dels mags però també al carrer.

A "Building for Music", Juan Muñoz analitza, amb la col·laboració d’Alberto Iglesias, la influència de l’arquitectura en la música i en la composició.

Una proposta d'Asier Mendizabal que traça un itinerari molt particular per himnes, marxes, cors i txaranga amb resultats y relacions de significat inesperat.

Un programa dirigit i conduït per Serge Guilbaut en relació a l'exposició "Sota la bomba" amb el Be-Bop, el swing i el jazz com a fil conductor.

Un programa dirigit i conduït per Serge Guilbaut en relació a l'exposició "Sota la bomba" amb el Be-Bop, el swing i el jazz com a fil conductor.