Roc Jiménez de Cisneros
L’antropòleg Martin Holbraad i l’artista i comissari Quim Pujol parlen del monstruós, l’altredat, l’híbrid, l’agència de l’objecte, l’alienígena i el fetitx.
EVOL
Roc Jiménez de Cisneros parla sobre la deconstrucció i reinterpetació lliure d'EVOL del "Continuum" de György Ligeti i "Opus 17a" de Hanne Darboven, i com aquestes obres encaixen dins de la pràctica artística del duo. La conversa inclou idees poc usuals sobre el temps en la música, enginyeria inversa algorítmica, complexitat a través de la simplicitat, anti-clímax, música de trance ancestral, estats mentals estranys i el concepte de superavorriment de Dick Higgins.
La materialitat esmunyedissa dels objectes més difícils de rastrejar: de l'arsènic que enverina els pous de Bangladesh, al relat de Nabil Ahmed, fins a les supersticions que envolten el Pou Superprofund de Kola a Rússia, segons Arie Altena, o la biologia del calamar de l'infern en un passatge del "Vampyroteuthis Infernalis" de Vilém Flusser, llegit per AGF.
Mines de liti, sectes trotskistes, caixes negres, èxodes planetaris, arquitectura augmentada, una ciutat tan gran com tota la Terra, la mitologia d’Area 51. McKenzie Wark, Liam Young i Mette Edvardsen creuen aquestes i d’altres idees en un intent de pensar en l’espai com alguna cosa més que un medi. L’espai com a objecte.
En episodis anteriors hem assenyalat els límits com una característica interessant dels objectes, que sovint són difusos i, per tant, difícils de delinear. Aquesta vegada adoptem un enfocament radicalment diferent dels límits. Una visió molt més fosca i urgent dels límits i les vores, per dir-ho així. No es tracta tant de límits ontològics, sinó dels perills de mirar-nos el món sense pensar en límits de cap mena. En diàleg amb Andrea Ballestero i Chris Korda. Música de Jessica Ekomane.