Col·lecció MACBA
En la seva doble faceta de director i productor, Pere Portabella (1929) ha desenvolupat des dels anys seixanta un treball profund de renovació dels codis del llenguatge cinematogràfic.
Benet Rossell és un creador difícil de catalogar ja que inventa contínuament maneres de fer. Utilitza múltiples formes i perverteix els formats per donar-los noves possibilitats: el dibuix esdevé text, l'acció parteix de l'escriptura, el cinema es converteix en una reflexió poètica del temps.
Jef Cornelis és un dels pioners en la investigació del llenguatge televisiu en relació amb el videoart, el documental, la lectura de la història des del present, així com de l'anàlsi del que significa fer una pel·lícula.
L'obra de Deimantas Narkevičius és una investigació sobre la percepció de la història i els mecanismes que la transformen a partir de diverses utopies i ideologies. Les seves pel·lícules debaten qüestions universals sobre les nostres obligacions morals i polítiques amb la història i la memòria.
El treball d'Armando Andrade Tudela (1975, Lima, Perú) explora manifestacions de conceptes relacionats amb la modernitat i el sentit d'allò històric.