Son[i]a #391 Carlos Motta

Carlos Motta (Bogotà, 1978) entén les seves recerques com un espai potencial d'enunciació des del qual actuar com a contrapès a les narratives dominants en un gest afirmatiu per a reconèixer grups socials, identitats i comunitats, la veu de les quals ha estat suprimida pel poder colonial dominant. A través d'una pràctica multidisciplinària radical, la seva rúbrica es desdibuixa en l'ús de múltiples mitjans, des del vídeo, la instal·lació, l'escultura, la performance o el dibuix sobre paper. I al mateix temps, posa el focus en la trobada amb altres, amb treballs que aborden el coral, des de l'oralitat, el documental, el comissariat i l'organització de programes públics i simposis. Espais divergents que evadeixen la mirada neutra i que es despleguen tant des de la poètica de la narrativa com des de posicionaments ideològics clarament definits, amb la intenció de desplegar nous arxius alternatius que posen en valor el coneixement situat i encarnat.

En aquest podcast, parlem amb Carlos Motta sobre art, política, mercat i condicions de treball. Per la seva resistència obstinada a definir-se dins d'un estil i/o mitjà específics, escoltem com entra (i surt) del llegat de l'art conceptual. I des del que ell mateix defineix com “un desig sociològic d'entendre”, actualitzem les estratègies del tercer cinema llatinoamericà i el cinéma vérité europeu a través de la seva pràctica, dispositius relacionals i formes esteses de pensar i performar nous arxius.