Son[i]a #376 Yaneth Valencia

Yaneth Valencia és lideresa, activista, mare, poeta i la promotora comunitària de Lila Mujer. Espai polític d'acompanyament, creació col·lectiva i afirmació de la vida de dones negres amb VIH, Lila Mujer va arrencar l’any 2003 a Cali, Colòmbia, als barris populars "del puente para acá Juanchito". Lila també és un “parto seco”, com li diuen en la tradició de la partería del Pacífic colombià al moment en què es trenquen aigües, abans de les contraccions del ventre, fruit de l'experiència de ser i sentir-se més que un diagnòstic VIH i encarnar l'estigma social de la “malaltia del desamor”. Des del pur instint d'autocura i el somni de generar un espai per a la sanació col·lectiva, Lila aixopluga, acompanya i dona feina a una família estesa de dones afrodescendents, hereves del cimarronatge, moltes d'elles travessades pel conflicte armat, i totes elles, afectades pel racisme institucional que els nega l'accés a infraestructures d'habitatge, educació i salut dignes.

En aquesta gran família, sostinguda a pols al llarg de vint anys, les dones fan pinya enfront de l'estigma de la malaltia cuinant juntes projectes de vida. A Lila Mujer la cuina és rebel i la xocolatada és perquè es “decideixi, amb c, per la vida”. Aquesta cuina saborosa és una de tantes capacitats en l'inventari d'habilitats, complicitats i somnis que s'escriuen col·lectivament. Pràctiques i sabers, com per exemple, la sembra de melics, amb la qual es recupera la tradició ancestral de vincle en el cimarronatge del Pacífic, amb la vida i el territori, i que esdevenen resistències davant l'"administració de la pobresa", com anomena Yaneth a les intervencions institucionals, sense continuïtat, base social ni compromís.

Parlem amb Yaneth Valencia sobre els encreuaments entre vulnerabilitats que afecten les dones negres amb VIH a Colòmbia, vinculant el racisme a la falta d'un sistema de salut públic i analitzant la relació entre el virus i les violències patriarcals, que s'aguditzen amb la guerra i el desplaçament forçat de les poblacions negres i indígenes dels seus territoris. Somiem amb ella sobre un Centre de Recerca Popular del VIH i sobre un llibre que reculli la memòria de les dones de Lila. I escoltem, sobretot, la necessitat urgent i el desig anunciat en l'esclat social a Colòmbia, de “vivir sabroso” i en solidaritat amb el cosí i la cosina, el germà i la germana, inspirats encara en la filosofia ubuntu del "soc perquè som”.