Son[i]a #279 Élisabeth Lebovici
- 00:01 Silence is something that needs to be challenged
- 00:52 Intro
- 03:21 Silence = Death
- 05:00 Audre Lorde: Your silence will not protect you
- 06:00 I work with free associations and experience
- 07:02 In the impossibility of speaking
- 09:02 Silence is linked to many activities I love
- 09:52 Poetry essentially has to be spoken
- 12:02 Emptying the words. Poetry as a space
- 14:20 Poetry and activism in the streets: Banners
- 15:39 The lips and the Museum. Zoe Leonard
- 17:45 A Museum is always half empty. We (women) are not there
- 19:45 How do those lips speak?
- 23:55 Act up. AIDS crisis. Why is anybody paying attention? Politics in our bodies
- 26:27 Invisible communities. Invisibility of the lesbians
- 31:42 Is not about saying that we should be diverse, but just to surrender to the fact that we are.
- 34:59 I use the word lesbian. I don't say queer
- 37:55 Conceptual practices, pop culture, AIDS and activism
- 41:10 Liquidification of society. Liquidification of images. Intimate liquids
- 43:44 The eighties, a moment of desublimation
Sons extrets de la llibreria de foley cec d'Anna Irina Russell.
En això d’enregistrar podcasts des d'un museu, el pitjor que et pot passar és tenir l’Élisabeth Lebovici asseguda davant de l'equip i que la gravadora afegeixi soroll i distorsió des del minut zero i no saber què està passant ni com arreglar-ho. Amb l'humor i lucidesa que la caracteritzen, Lebovici incorpora l'infortuni al seu discurs i la nostra conversa flueix, sense més, entre artefactes i suors fredes. Ara, la fragilitat del moment, paraules que s'esborren i s'obliden i la nostra obstinació per tal que quedin registrades formen part d'aquest document.
Élisabeth Lebovici és historiadora de l'art, crítica i activista. Va ser editora de cultura del diari Libération, és autora del blog “Le Beau Vice”, i en el seu últim llibre, "Ce que le sida m'a fait: art et activisme à la fin du XXe siècle" (2018), reconstrueix, des de l'experiència personal, els efectes que la crisi de la sida va provocar en les nostres maneres d'habitar el món, relacionar-nos i representar-nos. Deixant-se travessar per l'activisme i les pràctiques artístiques, Élisabeth Lebovici ha anat teixint al llarg dels anys una història de l'art feminista, lesbiana, queer i dissident, aliena als relats dominants de l'heteronormativitat patriarcal.
En aquest podcast Élisabeth Lebovici ens convida a trobar-nos amb el silenci. Un silenci que a vegades ens inspira i acompanya, encara que més sovint, ens empresona i aïlla. Silenci = Mort, deia l'eslògan d’ACT UP als vuitanta. L'autora reflexiona sobre la crisi de la sida en aquesta dècada i sobre el paper crucial que l'art conceptual i l'activisme van jugar a l'hora de configurar nous paradigmes visuals i afectius que van donar veu a comunitats que la societat capitalista i liquidificada s'esforçava (i encara s'esforça) en invisibilitzar. Parlem també de poesia, pornografia, vagines, líquids i de tot aquest art que els museus es resisteixen a penjar a les seves parets.